Les Alícies fa setmanes que parlem del temps, una paraula que ens recorda a moltes coses però sobretot a… rellotges! Aquesta setmana justament, el Pol ens ha portat un rellotge de sol fet pel seu avi i ens hem preguntat com funcionen aquest tipus de “màquines”. El Pol ens ha explicat que es necessari que estigui a l’exterior i que li toqui el sol, llavors hi haurà una ombra que marcarà l’hora que és. Pensem com pot passar… però ens costa d’imaginar. “A Vilanova hi ha algún rellotge de sol per poder veure i comprobar això que ens explica el Pol?”, però ningú n’ha vist cap i decidim preguntar a casa i voltar pel nostre poble per poder esbrinar-ho.

Mentrestant, a la classe ens mirem el rellotge que tenim a la paret (analògic) i també la Nayara Cercas ens deixa el seu de polsera (digital), veiem que són diferents i que el de la Nayara es més fàcil de “llegir”. Encara portem un altre rellotge (de sorra) i moltes Alícies comenten que el coneixen perquè a molts jocs que tenen a casa en porten un per controlar el temps de les partides. “I com és llegeix el de la paret?”… Alguns creuen saber-ne però molts i moltes manifesten que no en saben, així que decidim que volem aprendre a llegir el temps que marquen aquest tipus de rellotges.

Aquesta setmana a sistematització ens hem mirat de ben a prop aquests rellotges i els hem dibuixat al detall en un paper. Hem fet servir compàs i regle, i ens hem fixat moltíssim en la disposició dels números i en les ratlletes i puntets que els separen. “Si fem una línia recta des del 12, arribem al 6”, “I del 3 arribem al 9”, “i de l’1 al 7″… Mica en mica cadascú ha anat dibuixant el seu rellotge, el compàs ens ha permès fer cercles perfectes (tot i que hem hagut de practicar una mica abans en paper de rebuig…) i el regle distribuir els números en “linia recta”. “Entre els números hem de dibuixar 4 ratlletes petites”… “I perquè 4 ratlletes?”…En la pròxima sessió seguirem esbrinant què vol dir tot això.

20210211_101850

20210211_113613

20210211_113500

20210211_094922

20210211_094636

En el temps de la prehistòria, ara farà dos-cents mil anys, un home es va cobrir de glòria, fill de dos orangutans… 

L’home de cro …
L’home de ma …
L’home de nyó …
L’home de cromanyó, pim pom! 
L’home de cromanyó no està fet
de llautó ni de ferro colat.

Les Alícies no ens podem treure aquesta cançó del cap, encara que ens estigui donant molta guerra, ja que, a banda de la tornada, la resta de la cançó costa de memoritzar ja que va molt ràpid!

Tot i així, DJ Cristina ens la posa les vegades que faci falta i en versió karaoke! 😉

Fa un parell de sessions que treballem la lletra d’aquesta cançó, la qual ens dona molta informació però també exagera una mica! Fins i tot ens parla d’un diplodocus… Però tenim clar que això és IMPOSSIBLE!

La nostra idea és acompanyar la lletra amb els instruments prehistòrics que hem fet i amb una mica de percussió corporal, la qual sabem gràcies al Kike que feien servir els primers homes per comunicar-se. Hem fet algunes proves i entre tots anem parlant i acordant com ho podem fer…  Esperem que ben aviat pogueu veure el resultat!

20210210_160112_resize

20210210_154709_resize

20210210_154643_resize

20210210_153511_resize

20210203_161341_resize

20210203_152706_resize

La realitat era la de l’exterior, i no la de l’interior de la caverna… 

Aquesta setmana les Alícies hem conegut el “Mite de la caverna“, el qual ens explica que uns presoners creien que les ombres que veien reflectides a la paret de la caverna a causa del foc eren la realitat. Un d’ells aconsegueix escapar i, malgrat que el sol l’enlluerna, s’adona que el que veu és real i no el que havia cregut fins aleshores… Aquest torna a explicar-ho als altres però, malauradament, no se’l creuen…

Què ens vol dir aquest mite? Per què els presoners creuen el que veuen? Què passa quan el presoner surt a l’exterior? Per què els altres no se’l creuen? 

Vam tenir un debat molt interessant tot reflexionant sobre el que acabàvem de sentir i sobre què és un mite. Molts de nosaltres teniem clar que no era com un conte:

UN MITE EXPLICA COSES QUE HAN PASSAT DE VERITAT!

ENS DONA UN CONSELL!

ENS EXPLICA UN MISSATGE!

Però…

QUI HA ESCRIT EL MITE DE LA CAVERNA? ALGÚ DE LA PREHISTÒRIA?

NO SABIEN ESCRIURE! 

L’EXPLICAVEN! 

QUI SE’LS VA INVENTAR LLAVORS? 

El Yago ens donarà un cop de mà per resoldre aquestes preguntes ja que la seva germana Irune va fer un projecte sobre mites!

20210211_154256_resize

20210211_154237_resize

20210211_152218_resize

20210211_152139_resize

20210211_151333_resize

“El petit menjatemps” és un ésser petit i negre que s’amaga dins els rellotges i es menja el temps. Quan el petit menjatemps canta, se li escapa part del període que s’ha menjat i llavors notem que les hores passen més lentes i sentim melancolia. Són molts els que voldrien aturar-lo i per això s’amaga molt bé fins que, de tant com menja, es va fent petit fins a desaparèixer i el rellotge deixa de funcionar…

Ens va agradar tant el conte que fins i tot vam mirar a dins el rellotge de l’aula per veure si hi havia un petit menjatemps però el nostre rellotge no és tan vell! També sabem que es tracta d’un conte i que no hi ha un boleta negra a dins de cada rellotge però n’hi ha molts de menjatemps!

D’aquí va sortir la pregunta:

QUIN ÉS EL VOSTRE MENJATEMPS?

DONCS LA MANDRA, LA TELE, ELS VIDEOJOCS, LA SON…

Vam plasmar en un dibuix el nostre menjatemps i el vam explicar a partir d’una frase! La Cristina i la Vero es van quedar ben parades!

Fa dies que les Alicies donem voltes al voltant del temps! El Dan va fer un petit treball a casa en el qual va definir amb paraules “com és el temps”: fugaç, relatiu, intangible… Paraules que molts de nosaltres encara no havíem sentit! Arrel d’això la Luna es va adonar d’una cosa, la qual té molt clara:

EL TEMPS NO EXISTEIX! ÉS UNA INVENCIÓ DE LES PERSONES!

NOMÉS EXISTEIX EL DIA I LA NIT!

Però com que les Alícies no ens conformem a la primera, algunes de nosaltres no hi estem d’acord, ja que…

SI NO EXISTÍS, NO EL PODRÍEM MESURAR! SI EXISTEIX!

I aquí ens hem quedat, en saber si existeix o no i si el vam inventar les persones… QUAN VA SER? No patiu… Ho resoldrem aviat!

20210201_154318_resize

20210201_153936_resize

20210201_153841_resize

20210128_153519_resize

20210128_152524_resize

20210125_154609_resize

20210125_151359_resize

El cinema és una font d’inspiració i entreteniment però també és un gran recurs per trobar informació, comprendre-la i aprendre a través del llenguatge audiovisual. Aquesta setmana vam visualitzar plegats/es la pel·lícula “The Croods” a l’aula, una oportunitat més per poder entendre com vivien, pensaven i actuaven els homes i dones de la prehistòria.

Els Croods són una família que viuen al paleolític, amb ells hem rigut una bona estona, ens ha sorprés la seva manera de fer i d’entendre tot el que passa al seu voltant… però sobretot ens han ajudat a adonar-nos que en sabem molt de prehistòria al verbalitzar quins tipus d’homo eren els protagonistes i l’etapa on acaba la història! Un cop hem acabat de veure-la, hem conversat sobre tot el que hem vist i hem intentat entendre els seus compartaments veient com era de perillosa la seva època.

Una sessió més tard, hem fet tots/es junts un resum de la pel·lícula posant ordre a les idees. Prendre’ns un temps per pensar en allò més important, exposar-ho amb paraules de manera coherent, anar per ordre per tal de cuidar la lògica en l’argument de la història… No ha estat fàcil però si ho fem junts i ens ajudem ens acaba sortint. Després, a la llibreta, hem fet una creació de text individual respectant el que hem acordat en gran grup.

20210202_160941

20210202_154055

20210129_102054

20210126_151625

El passat divendres les Alícies vam posar-nos a la pell de petits Cromanyons i vam imaginar-nos que, aquella tarda, la sala d’arts escèniques era una cova. El primer que vam fer, després de posar-nos la bata, va ser agafar paper d’embalar marró i arrugar-lo per tal de simular les parets de la nostra caverna.

Tant als vídeos com als llibres i contes que hem anat remenant i veient aquestes darreres setmanes hem pogut observar que els nostres avantpassats deixaven la seva empremta i d’altres dibuixos a les parets de les seves coves. Gràcies a aquestes obres ara podem saber moltes coses sobre ells, com vivien, què caçaven, què pensaven… L’ART RUPESTRE ens ha donat molta informació!

I… com feien aquestes obres?… Amb el que tenien!

Nosaltres hem volgut posar en pràctica aquest art i ens hem hagut d’arremangar. Pols de carbó amb un morter, barreja de terra amb aigua, suc de fruits silvestres, una mica d’ou per fixar els materials a la paret,… i les nostres mans han començat a experimentar i dibuixar per deixar empremta.

“M’encantaria ser una nena de cromanyó!”, per a alguns de nosaltres l’experiència ha estat fantàstica, ens hem deixat portar i hem gaudit moltíssim. “Jo no podria viure a la prehistòria, no m’agrada anar tan brut i fer-ho tot amb les mans!”, a d’altres ens ha costat una mica més, això d’embrutar-nos constantment i no poder rentar-nos sovint les mans… no ens ha agradat massa però hem experimentat a la nostra manera.

20210129_160238

20210129_154615

20210129_154553

20210129_154459

20210129_153555

Les Alícies estem immerses en la prehistòria, és una etapa que ens fascina i traslladar-nos mentalment a aquella època ens costa ben poc!

Aquesta setmana hem escoltat un conte ben especial, “Crominyó” de Michel Gay. En Crominyó és un nen que viu en una cova amb la seva mare i la resta de la tribu, com és petit no pot anar a caçar i s’entreté a la cova amb el que pot mentre fa grans descobertes. La història del Crominyó ens ha encantat, ràpidament hem tingut clar en quina de les tres etapes l’ubicavem ja que al llarg del conte tenim moltes pistes que ens ajuden a saber-ho. Tant ens ha agradat que l’hem volgut escoltar una segona vegada! Però aquest segon cop ha estat explicat pel Dan, un voluntari molt valent que s’ha atrevit davant la classe a improvitzar en castellà aquesta història.

Els homes de Cromanyó vivien al PALEOLÍTIC, s’alimentaven de la caça que constantment buscaven, per això no sempre vivien al mateix lloc i no existien els pobles o les ciutats… Dels animals ho aprofitaven tot! Menjar, roba, eines… inclús amb les cues es feien pinzells!

Com sempre, després de les nostres vivències i descobertes a l’aula, les documentem a la llibreta per tal d’anar construint el nostre projecte. Documentar allò que anem aprenent ens agrada molt i ho fem de maneres diferents, així aprenem a comunicar-nos, adquirim estratègies noves per tal de deixar constància del nostre procés d’aprenentatge alhora que donem valor a tot el que junts construïm.

20210122_101538

20210122_101626

20210122_101739

20210121_161425

20210121_155155

crominyo

Aquesta setmana les Alícies hem reprès el nostre projecte “Temps era temps” i ho hem fet amb una conversa davant el mural amb la nostra xarxa de coneixments per recordar quines eren les nostres preguntes.

Tot va començar amb la lectura de l’Alícia i amb el personatge del Dodo, ho tenim molt clar! Els animals extingits i el fer una recerca sobre aquests mitjançant una fitxa tècnica ens va portar a parlar de moltes coses i molt diferents entre elles: llocs de procedència, classificació d’animals, dates i números molts grans, avantpassats, etapes de la història,…

Parlant ens adonem que el nostre projecte comença a decantar-se cap a una de les preguntes que teníem inicialment “Les persones són una evolució dels cavernícoles?”, una pregunta que ja té resposta! A finals del primer trimestre vam fer recerca sobre els cavernícoles i gràcies al Pol vam descobrir que aquesta paraula feia referència als cavernícoles com a personatges populars de pel·lícules i contes, una paraula que ens recorda a “caverna” o “cova”. Així doncs… la nostra resposta és “no”, nosaltres no són una evolució dels cavernícoles sinó que ho som dels “primers homes”! I és clar… quan parlem de primers homes parlem d’una llista molt llarga d’“Homo” que entre tots hem anat trobant i que ara caldrà endreçar. Paral·lelament també hem descobert la paraula “prehistòria” i “història”, i hem començat a crear una linia del temps per poder situar-nos cronològicament avui però també als nostres avantpassats. Entendre el pas del temps no és pas fàcil però estem segurs que aquesta corda que ja tenim penjada a la classe ens ajudarà!

I a mesura que avancem en la nostra conversa, una nova pregunta sorgeix! Però, “què és el temps?”. Costa trobar les paraules exactes però comencem a anomenar objectes del dia a dia que ens ajuden a mesurar-lo: rellotges, calendaris, linia del temps… I també paraules com: segons, dies, anys, hores, minuts, setmanes, mesos, passat, present, futur… una mica, molt, poc, bastant… La Gina ens diu que “Hi ha un temps per a tot!” i ens ho anotem! També observem que totes les paraules que hem dit no sempre poden mesurar-se, “Quant és molt? Quant és poc?”…

El nostre projecte continua i avança a bon ritme, ja ho veieu! 

20210114_160106

20210114_155906

20210114_154816

Les Alícies cada vegada donem més importància als deures, els quals sabem que serviran per donar continuïtat al nostre projecte. Ens agrada molt tenir el nostre moment a l’aula per tal d’explicar als nostres compis allò que creiem que pot ser ben important!

Aquesta vegada tractaven sobre buscar informació dels primers homes. Va ser molt curiós que tots vam portar coses diferents i gràcies a això va sorgir una conversa a l’aula molt interessant!

ELS PRIMERS HOMES EREN PRIMATS! ELS MONOS! TENIEN MOLT DE PÈL I EREN QUADRÍPEDS!

TAMBÉ EREN PRIMITIUS! O HOMÍNIDS!

ELS AUSTROLOPITECUS JA ES VAN EXTINGIR!

PREHISTÒRIA VA ABANS QUE LA HISTÒRIA!

MILIONS? QUANT ÉS AIXÒ? ÉS MOLT!

HABILIS QUÈ DEU VOLER DIR? QUE VE D’HABILITAT! I ERECTUS? QUE VA RECTE

AQUESTS VAN DESCOBRIR EL FOC PICANT DUES PEDRES!

DESPRÉS JA VAM SER MÉS LLESTOS!

ELS HOMO SAPIENS JA SOM NOSALTRES!

TOT AIXÒ ÉS UNA EVOLUCIÓ!

EI! EL PRIMER HOME VA SER ADAM I D’UNA COSTELLA VA SORTIR EVA! COM?

ARA A LA NOSTRA LÍNIA DEL TEMPS HAUREM D’AFEGIR UN TROS MÉS!

Tenim un munt de paraules i continguts que haurem d’ “endreçar”! Però entre tots sumem i construim coneixement, a partir del qual hi ha un debat, noves preguntes, que fem hipòtesis… Malgrat la complexitat, és molt interessant saber d’on venim, una de les preguntes del nostre projecte “Temps era temps”!