Un lector viu mil vides abans de morir. El que mai llegeix només en viu una. (George R.R. Martin)

Doncs, sense entrar en la polèmica que les xarxes han generat aquest setembre sobre la lectura, cosa que sí que farem a l’aula, una de les tasques de l’escola és potenciar la capacitat lectora i a resultes la comprensió i l’escriptura. I sí, Maria, la lectura potser no ens fa millors persones, però sí una millor versió de nosaltres mateixos/es.

Les Matildes comencem una roda de propostes en el temps de la lectura matinal: la lectura de llibres i revistes de l’escola (un vinculat al projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”, un altre de qualsevol tema preferent, i un tercer en anglès), fitxes per estimular la comprensió lectora, i la lectura dels blogs i la web de la nostra escola. D’aquesta manera, cada 5 torns, tots els i les Matildes hauran passat per les 5 propostes.

Aquesta nova dinàmica els ha entusiasmat i al llarg del curs n’anirem avaluant els resultats, prenent consciència dels propis avenços individuals.

I com va dir Adolfo Bioy Casares, escriptor argentí: creo que vale la pena leer porque los libros ocultan países maravillosos que ignoramos, contienen experiencias que no hemos vivido jamás. Uno es indudablemente más rico después de la lectura.

Avui ens retrobem amb les Matildes amb una gran barreja d’emocions contradictòries. Estem contents per tornar a la rutina i veure, dia sí i dia també, a l’amic o amiga a qui hem vist poc a l’estiu. Estem feliços perquè ser Matilda és d’una gran importància: som els grans i en nosaltres recauen moltes responsabilitats que ens agrada entomar. Però també tenim un cert neguit perquè som sabedores que això és un compte enrere; que acabem amb l’etapa de la infantesa i estem a les portes de començar-ne una de nova que fa certa por. Comencem amb moltes ganes i energia renovada. Cap company i companya nova, però sí la tutora i això també neguiteja.

Ens retrobem i comencem a afinar fites i objectius, a curt i a llarg termini, individuals i col·lectius. Posem fil a l’agulla partint de les pròpies fortaleses… i ens posem a treballar.

L’estiu està a tocar, però a partir d’avui,  ja queda lluny, massa lluny. És per això que després del pati els he proposat un respir carregat d’humor. Hem de posar atenció a cada petit moment per viure’l amb intensitat i gaudir de tots i cadascun dels dies que compartirem com a grup.