La sobreinformació, l’autoexigència, l’excés d’estímuls en tot moment… L’estil de vida que avui ens envolta ens arrossega cap a una situació d’esgotament mental i físic. Vivim com si estiguessim fugint, amb el cos i la ment en alerta permanent, i si no hi posem remei, podem acabar amb l’estrès crònic, del que tant se’n parla. 

Amb la descoberta del grounding ens connectem. És senzill i gratis, potser per això no ho practiquem prou. Però avui, després d’una bona estona de provar els canvis de marxes amb les bicicletes, amunt i avall, ens hem aturat per connectar-nos a la natura. 

Amb els peus descalços sobre l’herba fresca, hem posat atenció als nostres sentits i hem enregistrat el que la vista, el tacte, l’oïda, l’olfacte i el gust recullen per informar-nos sobre el món que ens envolta. Hem descobert el que senten els nostres peus sobre l’herba, la terra o la pedra. I hem respirat conscientment!!! 

Cuidar la salut també és connectar-nos a la natura. Recordem-ho, és senzill i gratis, ho hem de practicar més.

Hores d’ara, ningú té cap mena de dubte que si morim és perquè som éssers vius. Dins del Projecte d’aula Preparem el Comiat, aprofitem també per parlar de la importància d’una bona salut física, mental i emocional. Aquesta setmana hem descobert un element del nostre cos humà, molt desconegut: el nervi vague, a partir d’un text anomenat SABOREA UNA VIDA LENTA Y EXTRAORDINARIA. Després de la lectura comprensiva en hem centrat en representar els 8 elements claus per tenir el nervi molt saludable: 

• La nutrició, entesa com alimentació, hidratació i oxigenació.
• El moviment a l’aire lliure.
• El dormir reparador.
• La regulació circadiana gràcies a la llum diurna i la foscor nocturna.
• La connexió amb nosaltres mateixos/es.
• La connexió amb el grup; som éssers socials per naturalesa.
• La connexió amb la natura, que es coneix com earthing. 
• I la connexió amb alguna cosa superior a nosaltres (propòsit, missió i valors vitals).

D’aquest material hem creat un esquema on reflexionar sobre nosaltres mateixos. I arribat aquest moment ho relacionem amb les accions que ens hem proposat dur a terme, que tenim guardades en els nostres pots personals, per aconseguir la fita que cadascú s’ha definit. Ha estat interessant la conversa generada sobre la nostra tribu que escollim i les amistats, arribant a la conclusió generalitzada que som més afortunats/des del que ens imaginàvem.

Com ja sabeu amb la Matilda vam inventar el nostre superpoder especial que vam decorar utilitzant un patró geomètric de fons. Ara, amb el Projecte de Comiat i la descoberta de la neurodiversitat hem recuperat la feina d’inici de curs sobre les fortaleses per treballar sobre les nostres capacitats i habilitats.

Amb la presentació del llibre La fàbrica d’etiquetes, d’Emma Piquer i ECG Calle hem parlat de com les etiquetes que tots i totes portem al damunt a vegades ens poden ser un fre però d’altres una oportunitat, i des d’aquesta perspectiva estem treballant. Primer, entre totes, vam compartir quines etiquetes veiem dels altres companys i companyes. Després vam pensar en quines ens havíem fabricat nosaltres mateixos o les nostres famílies. De totes les etiquetes en vam escollir algunes per fabricar-nos un punt de llibre, al qual hi vam penjar una creació artística feta amb llanes.

També a l’aula hi trobareu penjades unes etiquetes diferents. Amb aquestes ens hem proposat un repte personal. Cadascú ha decidit quina capacitat o habilitat vol treballar-se per créixer, l’ha definit i estem elaborant una llista de petites accions a poder dur a terme per aconseguir el repte amb èxit. Aquestes accions que poden ser: jugar un dels dies del pati amb companys amb qui normalment no jugo, o assegurar-me que en algun moment del dia aixeco la mà per fer alguna aportació al grup, o saludo sempre quan acabem els partit de futbol a tots, guanyi o perdi, o…n’hi ha una bona llista per a cadascú!!!! El proper pas és escriure aquestes accions i posar-les en els pots personals que hem decorat.Però ara estem creant un conte del recull dels nostres superpoders reals, les nostres supercapacitats. Gràcies al llibre de la Susanna Isern i la Rocío Bonilla titulat El gran llibre dels superpoders, ens hem inspirat per crear-ne un que ens representi. Cadascú ha començat a elaborar una creació de text on es descriu a si mateix i a la seva supercapacitat, on explica què fa amb aquest superpoder i on projecta també el desig d’intervenir en la vida dels altres d’alguna manera. Passat, present i futur. Amb els textos de tots i totes confegirem el nostre propi conte que il·lustrarem amb diferents tècniques . Això ho deixem per d’aquí uns dies més.

Els portuguesos van ser els primers europeus que van arribar al Japó, ara fa més de 400 anys. I com que els mariners passaven moltes hores mortes en les seves travesses, sempre duien un joc de cartes a l’equipatge. Va ser així que les baralles de cartró, amb 48 cartes de dibuixos diferents, van desembarcar al Japó. Sentida amb orelles japoneses, la paraula portuguesa carta es va convertir en…KARUTA!. Aquell nou joc va causar furor. En un primer moment, els japonesos van copiar les cartes, però ben aviat van adaptar el disseny als seus gustos. També van barrejar les cartes amb un passatemps antic que els seus nobles practicaven des de feia 500 anys, el Kai-awase, que es jugava amb dotzenes de petxines pintades i calia trobar l’única parella correcta…com un joc de MEMORY!

Per entendre-ho millor i copsar la gran popularitat que encara té aquest joc on es barreja també la poesia, ens hem documentat amb un parell d’exhibicions de les competicions que es fan.

Les Matildes n’hem fet una proposta pròpia adaptada al tema que tenim entre mans. Hem repartit la classe en 6 grups i cadascú ha elaborat la seva proposta de Karuta basant-se en els temes que estem treballant. Un grup s’encarrega de presentar què són els éssers vius i els éssers inerts i presenten exemples amb els noms científics i populars, en català, castellà i anglès; un segon grup es centra en la funció vital de la nutrició, en els depredadors, depredats i carronyaires i descomponedors; el tercer planteja la funció vital de relació i tot allò que té a veure amb els sentits d’animals i plantes, per tal de relacionar-se amb el medi que els envolta; el quart parteix de la funció de la reproducció, la sexual i l’asexual; el cinquè ha preparat propostes al voltant de qüestions més filosòfiques, per què vivim?, per què morim?…; i l’últim grup ha fet una recerca i tria d’antics rituals, oficis, imatgeria i acudits al voltant de la mort. 

Per fer aquesta feina han elaborat un document amb taules on anar aparellant la informació escrita amb les imatges que la representen. No ha estat un procés senzill. Primer ha calgut buscar la informació i crear els 24 textos (cada grup) on s’exposa de manera clara. Paral·lelament han necessitat buscar les 24 imatges adients per fer-hi la correspondència, i no val qualsevol, ha de ser clara i inequívoca.

Posteriorment hem imprès les cartes, les hem sobreposat en una plantilla dissenyada expressament i les hem enganxat en unes cartolines, per retallar i plastificar. En el moment de documentar aquesta tasca només un grup les té acabades i s’hi ha posat a jugar. Els altres ho tindran molt aviat. I és que quan volen… s’hi esforcen de valent.

Anar a veure l’exposició sobre els cors que ha pintat la mare del Magí ens ha estat una gran oportunitat per a les Matildes. 

Primer al teatre de l’Ateneu on des de dalt hem vist aparèixer un oceà que ha omplert el recinte d’expressions màgiques, de somriures i de fascinació. Descobrir la Karen ha estat descobrir-nos a nosaltres mateixos també. Ja fa dies que parlem de la neurodiversitat, dels cervells neurodivergents i els neurotípics; i de qui no té un all té una ceba. Amb l’obra “Dins del cor del món” hem descobert també com n’és d’important la família i l’entorn que ens envolta. Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?

Després al vestíbul de l’Hospital d’Igualada on hi ha l’exposició hem llegit les seves paraules i ens hem corprès de la intensitat de les obres. L’art com a teràpia ens ha connectat de nou amb el MOCO i amb algunes de les obres que allà s’hi exposaven.

Nosaltres hi hem dit la nostra. Hem creat els nostres cors i els hem compartit. Tots porten la seva motxilla carregada d’emocions i exposar-la ha fet brollar llàgrimes a dojo. L’art com a teràpia és tan i tan necessari com el respirar!

Vindran molts dies farcits d’emocions i d’experiències inoblidables