Sota el pretext de Teixir camins aquesta setmana hem pogut gaudir plegats de la pel.lícula Camino a la escuela. Ha estat una oportunitat per destacar valors i actituds que també estan relacionats amb la passada sortida de convivència, tot i que a escala més petita. Els infants protagonistes expliquen els camins que han de superar per arribar a l’escola, el seu repte. L’escola és, per aquests infants i les seves famílies, un espai insubstituible de coneixement que els propiciarà un futur millor i unes experiències úniques de relació i convivència. En la mirada d’aquests infants hem tastat la perseverança, solidaritat, esforç, superació de pors, sacrifici, cansament, responsabilitat… tot perquè valoren l’oportunitat d’anar a  l’escola. Nosaltres ens sentim en una dimensió ben diferent i en parlem. Alguns tenim mandra d’escola, de compromisos… i això que tenim l’escola a tocar de casa! Potser hem de reflexionar-hi per veure la sort que tenim!

Ara som a prop de representar els nostres camins a l’escola, uns camins ben diferents dels que hem parlat, fixant-nos en punts de referència que ens orienten, direccions, noms de carrers, places…

La setmana passada vàrem participar de la ja coneguda jornada de convivència.

Són dos dies d’estada per recordar-nos, en primer lloc, que cal acollir i conèixer els Tintins que ara ja són de la nostra Comunitat. També és l’inici del projecte de comunitat, el moment que tenim algunes pistes sobre el què treballarem plegats, en aquest cas “Teixint camins“. A més és una oportunitat per viure els primers jocs del curs i les emocions de dormir plegats en un indret especial, amb tendes, en un autèntic campament. La sortida requereix d’esforç i compromís ja que la fem caminant, carregant les nostres pertenences, controlant el nostre ritme, els moments de parada, l’aigua que hem d’anar bebent… A l’aire lliure vol dir que els animalons són més a prop nostre, potser veiem aranyes i insectes dins la nostra tenda, sentim sorolls a la nit, no tenim el coixí ni el nostre llit, i ens hem d’abrigar més que quan dormim a casa… tot plegat representa superar nous reptes i pors, fer-se encara més gran!  El divendres al migdia arribem cansats, però feliços del que hem compartit amb els companys i mestres, amb moltes anècdotes i alguna sorpresa per explicar a les famílies.

Per la tarda cal tornar a l’escola per fer la cloenda i compartir les impressions plegats. Enguany hem aprofitat per començar a treballar l’espai, els mapes i aspectes d’orientació, ja que havíem de fer la pròpia representació d’Òdena Village. Com que havíem fet una cursa d’orientació el dia abans en tot aquell indret, l’experiència ens ajuda a situar-nos i en parlem mentre dibuixem: què hi havia, d’on sortia el camí, cap on anava a parar, per on passàvem…

Som a punt per Teixir camins plegats!