PENSEM COM VOLEM LA PORTA

Aura Monclús31/01/20  

Després de tenir clar què són trenta centímetres i haver-ho comprovat, ens toca construir la porta!

Debatent i discutint una mica, vam arribar a la conclusió que el que volem és crear-ne només una entre totes i tots, de manera que calia que ens poséssim d’acord en com.

Primer vam fer uns dissenys individuals, on cadascú, fent de d’il·lustradors de la porta, vam dissenyar la nostra pròpia porta. Unes portes que ens vam ensenyar i vam compartir. Algunes eren quadrades, altres rectangles, però altres tenien formes ben curioses. També n’hi havia de colorins, altres eren del color de la fusta. I fins i tot n’hi havia amb algunes decoracions ben peculiars!

Per posar-nos, doncs, mans a la feina, vam decidir que fins que no tinguéssim el material per construir-la, no podíem acabar de pensar en com volíem que fos la nostra porta, així que mica en mica, animats i emocionats per prendre aquesta decisió algunes Alícies van dir que de casa podien portar materials per construir-la: cartrons, cartolines, fustes grans, fustes petites, goma eva, caixes…

Així que vam decidir que ho portaríem tot a l’escola i una vegada tinguéssim tot el material, tornaríem a prendre més decisions.

I mireu quin munt de material! 

 

VA DE NÚMEROS

Aura Monclús29/01/20  

Des de fa dues setmanes, les Alícies els dimecres a la tarda ens endinsem en el món dels números fent un munt de jocs per entendre el sistema de numeració. I per fer-ho juguem a l’ascensor, ens amaguem números, o busquem dins la taula dels números. Un munt de jocs que juntament amb els que ja fem en alguns racons, ens fan pensar i fins i tot també discutir força.

Així que estem totes molt emocionades descobrint un munt de patrons i relacions entre ells i per això tenim ganes de seguir investigant.

Tot i això aquesta setmana ens ha sorgit un dubte sobre com escriure alguns números, aquests ja més grans i que hem de pensar. I és que la Martina ens va explicar que si el Lewis Carrol (l’autor de l’Alícia al País de les Meravelles) encara estigués viu, aquesta setmana hauria fet cent vuitanta-vuit anys. Però… com s’escriu aquest número?

I tot pensant van sortir aquestes possibilitats

1088      –     188      –     1808

Alguns van tenir clar que era el del mig, però… llavors com es llegeixen els altres dos? Alguns comentaven que el 1088 no existeix, altres que sí però que no sabien quin era… I parlant parlant encara ens va venir un altre dubte i que hem de seguir investigant:

POT UN NÚMERO NO EXISTIR?

EXPERIMENTEM AMB EL FOC!

Aura Monclús29/01/20  

Després de la visita de l’Oriol bomber ens van quedar ganes de seguir investigant i experimentant amb el fum i el foc i això és el que els Tapiros i Tapires hem fet aquesta setmana.

Abans de fer qualsevol experiment hem vist que tots els científics i científiques han de pensar i també utilitzen tot un procés que s’anomena mètode científic.

Aquest mètode científic està format principalment per quatre parts, tal i com ens ho explicava un vídeo que vam veure entre tots:

  • OBSERVACIÓ I PREGUNTA
  • HIPÒTESIS
  • EXPERIMENTACIÓ 
  • CONCLUSIONS

Així doncs, després d’esbrinar com funciona tot, ens hem fet preguntes i hipòtesis, que hem comprovat fent dos experiments:

L’ESCALFOR PUJA

Això és el que hem comprovat amb el primer experiment. I és que creant un espiral amb un paper, retallant-lo i aguantant-lo amb un fil, quan l’hem apropat a l’espelma, aquest ha començat a girar.

QUAN NO HI HA OXIGEN, LA FLAMA S’APAGA

I ho hem comprovat fet el segon experiment, quan hem tapat l’espelma amb un got de vidre i la flama s’ha apagat. Però és que a més a més l’espelma l’hem posada en un plat amb una mica d’aigua i aquesta aigua ha pujat!

Tot i això però aquest experiment ens ha portat a pensar i a qüestionar-nos algunes idees una mica més: perquè si el pot amb el què ho tapem és més gran o més petit, l’espelma tarda més o menys estona a apagar-se. 

I una pregunta que encara hem d’acabar d’esbrinar és, com és que l’aigua puja i s’omple el got una vegada s’apaga la flama?

Seguirem pensant!

ENS VISITA UN BOMBER!

Aura Monclús21/01/20  

Els Tapiros i també els Katia Krafft hem rebut la visita d’un bomber i ha sigut una gran experiència, on hem conegut tot un ofici però també on hem escoltat, preguntat, participat i fins i tot experimentat!

I és que ja abans de les vacances els Tapiros vam començar a tenir alguns dubtes… Tot va venir quan vam veure les imatges de l’erupció del volcà de Nova Zelanda d’aquest desembre passat: aquell volcà treia molt fum, però no vam veure ni foc ni lava, en canvi es va morir gent, com podia ser? Va ser aleshores que vam començar a tenir dubtes sobre el foc i el fum: El foc és fum i el fum és foc? Què és el foc? I el fum? Què hi ha abans, el foc o el fum? Per què el fum intoxica? Els bombers apaguen el fum dels volcans? …

Així que després de parlar i debatre intentant respondre algunes d’aquestes preguntes vam pensar que els qui saben moltes coses del fum i del foc, són els bombers! Així que vam decidir convidar-ne un a l’escola.

Abans que vingués però, havíem de preparar tot allò que li volíem preguntar i tot el que volíem saber, així que en petits grups vam pensar algunes preguntes, que després vam posar en comú.

També el vam voler convidar enviant-li una carta.

I per fi ha arribat el dia, amb una mica de nervis, ha vingut “L’Oriol Bomber”. 

Ell, entre moltes altres coses, ens ha explicat quins eren els elements necessaris perquè hi pogués haver foc, i ens ha fet participar comparant el foc amb un ball, on hi ha tres elements que ballen (el combustible, el comburent i l’energia d’activació) i un director (la reacció en cadena) i només que falti un d’aquests quatre elements, ens ha dit, que el foc s’apaga. Això ho hem comprovat fent un experiment, i és que una espelma s’ha apagat perquè li faltava el comburent  (l’oxigen en aquest cas). 

A més a més li hem pogut fer moltes preguntes i fins i tot ens ha fet una sorpresa final: l’Erika s’ha vestit de bombera!

 

Nosaltres també li hem volgut fer una sorpresa i donar-li les gràcies per haver-nos dedicat una mica del seu temps!

Tenim ganes de seguir investigant sobre el foc i el fum, ja us anirem explicant com va!

LA PORTA DE 30 CENTÍMETRES

Aura Monclús20/01/20  

Les Alícies hem estat refrescant com havíem deixat el projecte abans de les vacances de Nadal i a la vegada també ens ha anat bé perquè, amb l’ajuda del mapa conceptual de ruta del projecte que tenim a l’aula, també hem posat al dia a la Ivet, que ara que ha tornat, compartirà estones d’aquest projecte amb nosaltres.

Vam veure que ens havíem quedat amb el petit repte de crear una porta de 30 centímetres com la que es troba l’Alícia després de caure pel forat. Això ens ha portat a fer diferents tasques: Primer de tot hem estat refrescant què volia dir 30 centímetres i també què haviem de tenir en compte per mesurar-los. Així que per posar-ho en pràctica hem estat buscant elements de la classe que mesurin 30 centímetres.

Al posar-ho en comú ens hem adonat que la pota de la cadira fa 30 centímetres així que hem volgut comprovar si nosaltres, les Alícies, passem per un espai de 30 centímetres!

Després d’aquestes comprovacions, cadascuna de nosaltres ha dissenyat com s’imagina aquesta porta, fent un dibuix individual, que quan tots i totes l’hem acabat ens els hem ensenyat per posar en comú tot allò que ens imaginem i com volem que sigui. Finalment hem decidit que portarem diferents materials de casa i que la construirem a partir de tot allò que tinguem. Però hi ha una cosa que sí que tenim clara: volem que hi hagi el color fusta, també que hi hagi alguns trossos amb molts colorins i finalment també dibuixos i decoracions. 

Quan la tinguem a punt us l’ensenyarem!

LES ALÍCIES SEGUIM EL REPTE DE LA TORRE

Aura Monclús17/01/20  

Abans de marxar de vacances els Rovellons i les Tanits ens van fer arribar un repte que les Alícies no ens vam voler perdre!

I és que els Rovellons van aconseguir amb les peces de fusta fer una torre de 82 pisos! Ens la van venir a ensenyar i també ens van enviar un missatge: US ATREVIU A SUPERAR-LA?

Durant una tarda algunes Alícies es van animar, però potser poc concentrades o més esverades i emocionades del compte, la nostra torre no superava els 50 pisos que ja ens queia.

Llavors va arribar el repte de les Tanits, elles sí que ho havien aconseguit! I l’havien superat de molt! Van aconseguir també després d’investigar i provar molt, una torre de 103 pisos d’alt!

Llavors sí que les Alícies ens vam arremangar! i amb concentració i paciència vam aconseguir una torre més alta que la dels Rovellons però no més que la de les Tanits, tot i això, l’alegria i la satisfacció va ser molta!

Ara però a l’escola tenim un nou espai, un armari ple de miralls on podem fer torres que semblen infinites! Quan hi dediquem una estona ja us l’ensenyarem!

 

DOCUMENTACIÓ I RACONS A LES ALÍCIES

Aura Monclús19/12/19  

Aquesta última setmana les Alícies hem estat força enfeinades per tenir a punt les llibretes de documentació perquè les pugueu mirar, compartir i parlar-ne aquestes vacances. 

Però mentre unes Alícies documentaven les últimes fotografies i feines del trimestre, les altres hem anat fent racons de llengua i matemàtiques. Unes propostes que cada vegada fem de manera més autònoma i que cada vegada ens agraden més. Aquesta setmana els racons que hem fet són:

  • Story cubes: on tirant uns daus hem de crear frases i històries, orals i si volem també escrites.
  • Problemes visuals: i és que a partir d’una imatge, en poden sortir un munt de preguntes matemàtiques.
  • Sopes de lletres: amb paraules que a vegades ens costen de trobar.
  • Les cartes del 5: on hem d’escriure cinc paraules d’una mateixa temàtica i després d’escollir-ne alguna, en fem frases.
  • El penjat: aquest ens agrada molt, i cada vegada pensem paraules més difícils.
  • El geoplà: on amb les gomes primer creem dibuixos que després hem de passar al paper.

Tot plegat un munt de propostes que ens fan pensar, descobrir, compartir i tornar a intentar moltes vegades, però que ens ajuden a estar concentrats i a la vegada fer feines cada vegada més autònomes.

COMPARTIM EXPERIÈNCIES

Aura Monclús13/12/19  

A les Alícies ens encanta explicar-nos coses, sobretot d’experiències que hem viscut al llarg del cap de setmana o entre setmana, així com també ens agrada portar coses de casa per ensenyar-ho a la resta de companys i companyes. Tot i això hem d’anar entenent que no sempre podem dedicar temps a ensenyar-nos allò que portem o podem explicar allò que ens ha passat.

És per això que hem decidit organitzar aquestes estones de compartir experiències i ens agrada molt: 

Els dimarts i dimecres compartim tot allò del projecte de comunitat, els dijous i divendres del projecte d’aula i és els dilluns quan podem parlar de tot allò que més de gust ens ve, així com també podem portar tot allò que volem ensenyar a la resta de companys i companyes. Per fer-ho ens posem en grups petits i és amb aquests grups amb qui compartim aquestes expriències.

Ens agraden molt aquestes estones, encara que hi ha vegades que hi ha algunes coses que volem compartir amb tot el grup, per això també al final reservem una estona també per això.

EL FOC ÉS FUM I EL FUM ÉS FOC?

Aura Monclús12/12/19  

Aquesta setmana els Tapiros hem tingut una conversa que ens ha portat a fer-nos un munt de preguntes…

Tot ha vingut perquè hem llegit una notícia d’aquesta mateixa setmana: un volcà ha erupcionat a una illa molt a prop Nova Zelanda. I ha sigut veient les imatges d’aquesta erupció i llegint l’article que hem estat parlant del fum que ha sortit d’aquest volcà.  

Primer de tot hem parlat del fum: Què és el fum? És el mateix que el foc? Hi ha fum que intoxica i un altre tipus de fum que no? Com s’apaga el foc? Què hi ha als extintors per què apaguin el foc?

Així que en petits grups hem intentat pensar què en sabem del fum: algunes de les conclusions a les que hem arribat han sigut: 

  • El fum sempre puja cap amunt.
  • El fum no és transparent.
  • El fum pot ser tòxic.
  • El fum pot ser blanc, gris o més negre.

Tot i això encara ens hem quedat amb ganes de saber més coses del foc i del fum.

És per això que de moment hem vist un tros del documental QUÈ, QUI, COM? que parla del foc i també hem pensat una cosa: hi ha unes persones que en saben moltes de coses sobre el fum i el foc, que són els bombers. Així que hem decidit que en buscarem algun perquè ens ajudi a seguir investigant.

QUÈ SÓN TRENTA CENTÍMETRES?

Aura Monclús06/12/19  

 

“Llavors va descobrir, al darrere d’unes diminutes cortines, una porteta que no devia fer més de trenta centímetres. La clau va encaixar perfectament al pany, i l’Alícia, de genolls, va mirar per veure què hi havia a l’altre costat.”

Després de llegir aquest fragment, les Alícies ens hem preguntat: Com de petita és una porta de trenta centímetres? 

És així que al voler donar resposta a aquesta pregunta, hem estat parlant de centímetres, però també de mil·límetres, de regles, de cintes mètriques, de distàncies, de números, ratlletes, palets i espais.

Després d’investigar, mesurar, comprovar, parlar, compartir i reflexionar, primer en petit grup i després tots junts, les característiques dels regles, i els centímetres, hem arribat a unes conclusions:

  • Els regles i les cintes mètriques sempre comencen al zero.
  • Els centímetres sempre són iguals.
  • Els centímetres en un regle sempre tenen un número.
  • Els centímetres estan separats per unes ratlletes petites que són els mil·límetres.
  • Entre dos centímetres hi ha sempre deu mil·límetres.
  • Els mil·límetres es conten mirant els espais que hi ha entre les ratlletes, no les ratlletes.
  • Cent centímetres fan 1 metre.

Això de mesurar ens ha agradat molt, ara tenim ganes de crear una porta de trenta centímetres com la de l’Alícia… Ja us anirem explicant com va!