DIADA CATALANA

   En coincidir Sant Jordi amb les vacances de Setmana Santa, celebrarem una Diada Catalana el dia 27 d’abril coincidint amb el dia de la Patrona de Catalunya: la mare de Déu de Montserrat.  Per saber-ne més llegiu la notícia completa.

        DIADA
CATALANA        

DIMECRES
27 D’ABRIL DEL 2011

Aquest
curs en comptes de commemorar Sant Jordi , doncs coincidirà amb les
vacances de Setmana Santa, celebrarem una Diada Catalana el dia 27
d’abril coincidint amb el dia de la Patrona de Catalunya: La Mare de
Déu de Montserrat.

Amb
antel·lació a aquesta jornada es treballarà per classes
l’elaboració d’un poema a Primària, amb l’ajuda de la poetessa a la
Biblioteca Municipal, i rodolins a Infantil. Els temes són:

		La rosa
		La senyera
		Montserrat
		Sant Jordi

Tots
els poemes i rodolins estaran penjats a la intranet de l’escola.

A
més a més, a l’escola es ballaran unes danses populars catalanes
per cursos.

Totes
les famílies hi esteu convidades.

DIA:
Dimecres 27 d’abril.

HORA:
11h.30′. ( l’entrada serà per la porta que utilitzen els
alumnes). Preguem respecteu la zona destinada a les famílies.

Aquest
dia tots les nens/es han de venir vestits amb texans blaus i camiseta
blanca.

Cal
portar gorra i crema solar posada de casa, per protegir del sol
durant les actuacions.

Quan
s’acabin les danses les famílies que ho desitgin podran visitar la
biblioteca i els passadissos de l’escola.

DANSES  QUE  ES  BALLARAN

P3
VOLTA CAP AQUÍ ( Collbató Baix llobregat)

La quitxalla de
Collbató havia fet aquest ball rodó entorn de la foguera a la
vigília de Sant Joan.

La cantaven també
quan veien un ocell de presa.

A França hi havia
un joc semblant per espantar ocells.

P4
LA CATERINETA (Penelles de la Noguera)

És
un ball rodó molt estès per les nostres terres amb una varietat de
melodies, lletres i maneres de fer-lo.

La quitxalla de
Penelles encara en jugava aquesta versió fins fa pocs anys.

El mot caterineta
sembla que és refereixi a un dels motius que es donaven a la
Cornamusa o sacs de gemecs.

P5
L’INDIOT (
Contrades pirinenques)

Es ballava
usualment durant tot l’any. Per carnaval, però, revestia un caràcter
especial: es feia en el “Ball dels poltres”, en què els nois
passaven a ser considerats fadrins.

En algunes
contrades el relaciona amb balls propis dels salons senyorials.

1r.EL
BALL DE LA CIVADA ( Arreu de Catalunya)

És
una cançó i ball
popular catalana, que està relacionada amb les feines del camp;
antigament era ballada només pels homes.
Aquesta dansa expressa, amb diversos moviments,
la feina del pagès,
des de la sembra dels cereals
fins al seu consum, passant per la collita del gra i l’elaboració
del pa.

Va ser una dansa
molt coneguda i estesa per tot el territori català, la qual cosa
comportà petites variants segons el lloc on era cantada i ballada.

2n.LA
BOLANGERA ( Linyola, Noguera)

Aquest
ball, molt estès pel nostre país, té probablement un origen
francès, ballada per molts esbarts dansaires. El nom prové,
segurament, de la paraula "boulangère", nom també d’una
dansa en ball rodó que es ballava a França. Fins i tot el sentit de
la lletra del text que es cantava amb el ball va mantenir el to de
descripció d’aquest personatge de no gaire bona fama, que res té a
veure amb la poètica "balanguera" que descriu Mn. Alcover.
Va assolir gran difusió pel fet que era emprada com a "cap de
ball" per a començar les festes de les places i previ acord amb
els músics, podien formar-se parelles a l’atzar que calia mantenir
durant tota la festa.

3r.
LA MASOVERA ( Penedés)

És
una cançó tradicional catalana força difosa arreu de Catalunya.
És una cançó en què es van repassant els dies de la setmana
sovint per a portar a terme tot cantant diferents tasques de
recollida dels fruits el camp.

4t.
EL PATATUF ( Baix Llobregat)

És
el ball infantil per excel·lència dins el Seguici Popular. La dansa
és extremadament senzilla i sembla que el picament de mans amb tres
cops seguits que efectuen els balladors va originar,
onomatopeicament, el nom del ball.

5è.
EL BALL DE SANT FERRIOL (Arreu de Catalunya)

El
Ball de Sant
Ferriol és una dansa
coneguda arreu de Catalunya
i que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients
agrícoles.

Va
unida a una llegenda,
la de sant Ferriol
de Viena:

Ferriol
era capità d’una quadrilla de lladres, que es reunien després de
cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent apostes a
veure qui podia sostenir l’equilibri fent uns quants passos de ball.
Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intentà fer
canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no
aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una bóta
de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i és
que, sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bóta.
D’aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s’acaba
mai".

6è.
L’HEREU RIERA ( Arreu de Catalunya)