“Diem que el joc és un espai de descoberta que es basa en la curiositat infantil, el nen vol conèixer el món que l’envolta. Piaget (1959/1975) ens ho explica quan indica que l’infant té necessitat de jugar perquè és la seva manera d’interaccionar amb els objectes i les persones, la seva manera de conèixer el medi, d’adaptar-s’hi. El joc ofereix la possibilitat de superar-se, de vèncer els conflictes amb els quals un es va trobant.”[1]
Amagar-se o fins i tot ser invisibles per als altres tapant-se els ulls o tancar-los és una de les maneres en què l’infant experimenta amb la seva existència i la de l’altre: El moment en el qual l’infant es tapa la cara amb les mans, amb un mocador i al sentir les paraules…”No hi és (nom de l’infant)” per un instant es produeix la màgia ha desaparegut, se sent invisible…fins que s’agafa el seu temps per fer-se visible i és quan es troben les mirades i a la vegada s’escolta “ara sí que hi és”!!!
Anar-se adonant que les persones i coses, encara que no es vegin, existeixen. Desaparèixer i aparèixer els acompanya a prendre consciència de la distinció del seu jo i de la seva individualitat.
Oferim espais i elements on els infants puguin posar en pràctica aquesta experiència, provoquem el joc mitjançant materials i estímuls que els despertin curiositat i siguin atractius als seus ulls: mocadors, cortines, les pròpies mans…
El joc del tat sorgeix de manera natural i espontània.
Amagar-se i ser trobat, qualsevol racó o objecte és bo per amagar-se i experimentar l’emoció de ser trobat.
[1] El joc lliure: un espai natural per al desenvolupament infantil. Roser Vendrell Universitat Ramon Llull, FPCEE Blanquerna, Departament de Psicologia
