El Tomàs es jubila

Per Marissa Bastús i  Montserrat Font, mestres i companyes del Tomàs Callau durant 18 anys al CFA Sant Josep

Alumnes que van i venen, estudis que es van ampliant, professorat que canvia… l’escola es fa gran, creix, s’adapta als nous temps, a noves maneres de fer, l’escola compleix anys i al seu costat nosaltres també; així que des de l’any 2010 hem acomiadat per jubilació a la Carmina Aragonés, a l’Asun Espariz, a la Marissa Bastús i ara és el torn d’en Tomàs Callau. 

De tot el professorat que l’escola ha conegut el Tomàs és el de més antiguitat, qui més coneix la seva història. Hi va començar com a mestre a l’octubre de 1989, amb la Joana Julià, la Teresa Bonjoch i la Carme Molina que aleshores feia de col·laboradora. És qui sap més dels inicis del centre, de la seva trajectòria, dels diferents trasllats de seus i de com ha canviat el món de l’ensenyament de les persones adultes.

Ha plogut molt des d’aleshores i el Tomàs sempre ha estat present i compromès amb la dinàmica de l’escola, en la millora de la qualitat de l’ensenyament, en l’evolució dels grups d’alumnes, en els ensenyaments de l’etapa instrumental, com a professor d’història, en l’ensenyament actiu del català – classes i parelles lingüístiques – amb el convenciment que el gust per la lectura és imprescindible en l’assoliment de les competències bàsiques.

Coneixem al Tomàs com a mestre però també sabem de la seva tasca o trajectòria com a historiador, com a persona compromesa en moviments d’alliberament nacional, sabem que ha participat en diferents plataformes de solidaritat internacionalista,… però només estem al corrent d’alguns dels seus projectes, els que tenen un abast més públic, altres se’ns escapen perquè els ha realitzat amb molta discreció. 

Sabem que, com a historiador que és, ha publicat 4 llibres: el primer, escrit amb dos autors més, va ser “Còrsega, un altre combat”, amb la segona publicació, “El Sàhara Occidental. Història i actualitat d’un poble”, segueix la línia d’explicar la història per entendre l’actualitat. És coautor de “Catalunya decideix” i per últim ha escrit, amb la col·laboració d’en Jordi Miró, “Marcel·lí Perelló. Una vida perseverant per la independència”. 

De ben segur que tot aquest ventall d’accions ha revertit en la seva tasca docent perquè el Tomàs transmet idees de manera clara i convincent, busca crear un entorn eficaç per a la diversitat d’alumnat, mostra entusiasme i imaginació, en són un exemple la  importància que dóna a les sortides del centre per parlar d’història, literatura, teatre o cinema. És per això que participa en el projecte “Autors/es a les aules” de l’IEC per fa que l’alumnat pugui compartir una obra literària amb el seu autor o autora, busca obres de teatre adients per tal que l’alumnat  més ronso en descobreixi el seu encant i recull les propostes didàctiques de pel·lícules que fa en Miquel Claperols a través de l’Espai Versió Original que el Cine Filmax Gran Via 2 de l’Hospitalet .

Ara el Tomàs es jubila, ho fa en uns moments ben estranys, ves qui ho havia de dir fa poc  que hauríem de tenir precaucions per tocar-nos, per besar-nos, per reunir-nos, per celebrar i per acomiadar. Sí, Tomàs, en dubtaves i has fet bé! Comences una nova etapa i deixes la docència amb una bona dosi d’empremta, tant en grups d’alumnes d’ensenyaments reglats com en aquells altres que has anat obrint amb exalumnes que han demanat no separar-se de l’escola i que s’han convertit en un actiu important d’ella. 

Així és la vida, un continu canvi, la jubilació és un temps de gaudir, sense que necessitis  que ningú et digui què pots fer perquè ara pots fer el que vulguis i tu tries el grau de lleure o compromís. Intuïm que tindràs més temps lliure per escriure, per dedicar-te als teus projectes, per anar més al poble, potser per fruir més de la terra, per una altra manera de viure i per lluitar per conquerir les esperances de què un altre mon és possible.

Tomàs, 

Au adéu, comence el meu comiat

a tot el temps passat.

Bon vent i barca nova!

Nova sang arriba al meu cervell

i em sent tibar la pell…

Versos de la cançó “Bon vent… i barca nova”,  Ovidi Montllor 1979

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>