Durant aquest primer trimestre, el nivell de mitjans hem fet tallers de teatre. Aquesta setmana hem fet les representacions davant dels nostres companys.
Hem representat tres contes:
En ha agradat molt i en ho hem passat d’allò més bé!
Cliqueu damunt la foto per veure la resta de la galeria.
“Jo vaig amb mi” ens explica la història d’una nena que vol ser amiga d’un altre nen de la classe, però aquest “no la veu”. Ella intentarà canviar el seu aspecte físic i treure’s els “pardals del cap” per aconseguir que la miri. Ho aconseguirà? Una història que posa èmfasi el valor d’estimar-nos tal com som, sense voler canviar per res ni per ningú. Aprendre a estimar-nos sempre serà el millor camí per aconseguir tot allò que ens proposem. Amb els “Clic-cloc” n’hem estat parlant i aprofitant que estem treballant una situació d’aprenentatge relacionada amb el cos, ens hem emmirallat i hem fet una fotografia de la part del nostre cos que més ens agrada: els llavis perquè ens agrada pintar-los, les mans perquè ho poden tocar tot, les cames perquè corren molt i ens porten a molts llocs, els ulls perquè els tinc molt macos, les dents perquè masteguen, els peus perquè ens agraden les nostres sabates… Per acabar i mirant la fotografia, hem reproduït la part del nostre cos amb fang, prenent consciència d’aquesta part del nostre cos tot representant-la!
Els nens i nenes d’I4 i I5 hem fet una sortida de tardor a Cal Candi. Als boscos de Vilada hi hem trobat una castanyera molt simpàtica però una mica despistada, sort que l’hem ajudat a trobar tots els estris que necessita per torrar les castanyes! Ens ho hem passat molt bé ballant amb ella i fent una manualitat del Marrameu. També hem pogut gaudir de l’entorn i de córrer i jugar a l’aire lliure!
Podeu veure més imatges aquí.
Els infants de primària 4 estem ajudant a l’Hugot i tenim molta feina. Ell vol poder tornar les truites de riu als rius i rieres del Berguedà però necessita saber si hi podran viure. Nosaltres hem decidit investigar la riera de Metge perquè la tenim a prop de l’escola i hi podem anar.
Primer de tot, l’Hugot ens va demanar que anéssim a fer una observació del punt de la riera que volíem investigar, i ens va fer omplir una fitxa amb algunes dades que necessitava.
Avui, l’Hugot ens ha enviat els seus amics del Camp d’Aprenentatge per tal de poder fer una bona investigació de l’aigua de la riera de Metge i així ho hem fet. Hem omplert un dossier amb totes les dades que ens demanava: amplada del riu, fondària, característiques de l’aigua, … en fi un munt de coses. També amb unes guies, que ens han portat, hem identificat la vegetació de ribera que hem trobat al voltant de la riera. I per acabar, hem pescat macroinvertebrats que ens hem emportat a l’escola per poder-los estudiar. I sabeu què? Que també hem caçat un tritó, i quan tothom l’ha pogut veure l’hem retornat a la riera.
A la tarda hem convertit la nostra aula en un laboratori, hem observat els macroinvertebrats amb lupes de mà i lupes binoculars. Hem buscat el seu nom en les guies i l’índex biològic. També els hem pogut fotografiar. Ha sigut una tarda molt entretinguda i hem après moltes coses plegats.
Finalment, amb tota la informació que hem trobat hem arribat a una conclusió de l’aigua de la riera de Metge! Li podem dir a l’Hugot que les truites de riu SÍ que hi poden viure, segur que estarà molt content!!
Cliqueu damunt de les imatges per poder veure més fotos.
A P3 ens han fet un taller sobre el consum responsable a través del conte “La cigala i la formiga van a comprar”. Hem vist que està a les nostres mans. De fet, ja ho estem fent molt bé: anar a comprar amb bosses de roba, reutilitzar roba, comprar a la botiga del barri… No havíem pensat que també podem comprar a granel. Mica en mica fem un món millor.
Els nens i nenes de P6 A a l’àrea d’Educació en Valors Cívics i Ètics hem estat treballant el valor del respecte, de l’empatia i de la companyonia.
Mitjançant la dinàmica del “paper arrugat”, vam iniciar el projecte tot reflexionant que quan a les persones ens fereixen emocionalment difícilment tornarem a sentir-nos com sempre. Tots tenim una motxilla plena d’experiències positives i negatives que ens ajuden a formar la nostra personalitat. Per això, ens preguntem: quan ens sentim ferits? A l’escola hi ha persones que fereixen? Nosaltres ja tenim el nostre paper arrugat? Cadascú va anotar la seva reflexió al seu paper…
Després a partir d’aquesta reflexió, vam visualitzar el vídeo “pedra, paper i tisores”. A partir de la visualització d’aquest vídeo, amb el grup classe es va generar un debat sobre què era el respecte cap als altres, què havíem de fer per respectar-nos així com pensàvem que es podria sentir una persona que pogués viure una situació semblant.
Així que a través d’una artista que treballa mitjançant còdols, hem pensat i creat la nostra obra per transmetre un missatge de valentia i força als altres. En acabar les nostres produccions, hem escrit el missatge que volíem transmetre, per tal que tothom ho pogués llegir amb l’exposició que hem muntat a l’entrada de l’escola.
Us deixem uns codis QR per veure els vídeos del procés i de l’exposició:
Procés de creació
Exposició produccions
Però… i ara què?
Hem fet arribar a la comunitat educativa un missatge positiu per ajudar-los a reflexionar en el moment en què es puguin sentir malament però… Què vol dir sentir-se malament? Com es deuen sentir realment aquestes persones?
Tot i que hem enviat un missatge positiu a tothom, la persona que està patint se sent trista i sola.
Sola?
Mitjançant el debat d’aula ens adonem que la soledat pot ser positiva però també negativa. A vegades ens sentim sols perquè volem estar sols i altres vegades ens sentim sols i és una soledat no desitjada…
A partir de les nostres reflexions vam contestar una enquesta de forma anònima on vam poder veure si en algun moment ens hem sentit sols i si hem tingut una soledat no desitjada.
Vam adonar-nos que a la classe hi ha persones que se senten soles i no n’érem conscients, així que vam veure que havíem d’actuar per evitar que això passés.
A més a més, vam adonar-nos que la soledat no desitjada ja apareix des que som molt petits, ja que els fillols i filloles d’I3 dels nens i nenes de P6 també han verbalitzat que a vegades se senten sols.
I què podem fer nosaltres? Vam pensar…
Els nens i nenes han proposat escriure un conte il·lustrat per poder treballar la soledat no desitjada.
Així que a continuació en podreu veure el resultat!
Estem molt contents i contentes del resultat obtingut, ja que al llarg d’aquesta situació d’aprenentatge hem pogut aprendre moltes coses.
Ha estat un procés envoltat de debats enriquidors, d’art i de llengua, però sobretot un procés amb un aprenentatge significatiu que els nens i nenes s’emporten a la motxilla pel dia de demà.
