Avui és 12 de març del 2021 i fa un any que ens van dir que ens confinarien. Al primer moment no sabia gaire què passava, però després ho vaig entendre.
Els primers dies no m’importava gaire estar confinada. Quan ja va passar un mes també m’agradava estar a casa. Podia fer el que volgués. Jo m’ho passava bé a casa, estava amb l’ordinador, fent deures gravant vídeos per deures, pintar amb pintura, jugar al patí, fer manualitats, menjar, cuinar, escriure al diari, fer gimcanes i ja està tot el dia així, estava amb el meu grup bombolla i ja està, no es podia fer res més. Jo tampoc estava gaire avorrida a casa.
Al matí esmorzava, després la meva família i jo fèiem teletreball, després dinàvem i a la tarda fèiem el que volíem, miràvem una pel·lícula, cuinàvem, jugàvem amb pantalles o sens i així cada dia.
Al primer dia que vaig poder sortir al carrer va ser una mica estrany, tothom amb mascareta… després em vaig acostumar.
El que no em va agradar del confinament va ser que no vaig poder veure als meus familiars. Vam estar molt temps sense anar al cole. Van ser tres mesos de confinament total i tres d’estiu. Van ser sis mesos sense anar a l’escola però a l’estiu van obrir fronteres i vaig poder veure als meus familiars.
Aquest dilluns quinze de març obriran el confinament comarcal i es podrà viatjar per tot Catalunya. Mai em pensava que ens confinarien.
Alumnes de cinquè
