El desenvolupament psicomotriu d’un infant amb ceguesa progressa a un ritme significativament diferent al d’un infant amb visió. Totes les teories sobre l’aprenentatge emfatitzen la importància de les experiències i/o interaccions amb l’entorn. Es fa palesa la dificultat per tenir una riquesa d’aquestes experiències en alumnat que no pot percebre l’entorn a través de la visió i que, a més, tampoc poden conquerir l’espai a través del cos. Al centre es treballa el PROGRAMA D’ORIENTACIÓ I MOBILITAT per l’espai (“Programa d’orientació i mobilitat pel plurideficient cec”. Fulguera-Sanmartin,1991).
L’alumnat amb ceguesa o baixa visió amb altres discapacitats associades té dificultats per iniciar la mobilitat voluntària, cal una ajuda preventiva perquè un retard en el seu inici i desenvolupament repercuteix en el procés de desenvolupament global, generant problemes de percepció, de creació d’imatges mentals, de separació-diferenciació, de manca d’interès i de passivitat. És a dir, comença un procés de desconnexió per manca de comprensió de l’entorn que encara dificulta més l’aparició de la mobilitat voluntària.
Per fomentar el procés de mobilitat serà important que ajudem a l’alumnat a integrar la informació procedent dels diferents canals sensorials i alhora proporcionar-los l’oportunitat d’experimentar i explorar el seu ambient per després interpretar-lo. Entenem, com a entorn d’orientació i mobilitat, tot el treball estructurat dirigit a desenvolupar l’aprenentatge d’habilitats per arribar al desplaçament el més autònom possible i a afavorir la construcció d’imatges mentals dels diferents espais. Per aconseguir-ho serà necessari disposar d’un espai segur amb punts de referència tàctils, sonors i visuals (baranes, referents tridimensionals, fotografies) per facilitar l’orientació i entrenar l´ús de les mans i dels altres sentits com a canals proveïdors d’informació (reduir comportaments de rebuig o d’indefensió apresa).
