“L’estimulació visual va adreçada a acompanyar i ajudar el sistema visual amb dèficit o retard funcional a desenvolupar les diferents funcions òptiques i perceptives, des de la inicial consciència d’un estímul fins a la identificació i interpretació de representacions bidimensionals i símbols” (Magda Sanmartin).
En detectar resta visual, encara que aquesta sigui percebuda a través d’una mínima resposta basal, es treballa el PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ VISUAL, es duu a terme, específicament, en sessions d’intervenció individual i durant tota la jornada. En cas de ceguesa total, el programa anirà encaminat a potenciar i compensar la pèrdua de visió amb els altres sentits auditius i tàctils. L’infant amb ceguesa total necessita realitzar un coneixement d’ell/a mateix/a i del món que l’envolta d’una manera diferent, substituint la visió per altres sentits com són els tàctils, auditius, cinestèsics i olfactius.
L’estimulació visual va adreçada a acompanyar i ajudar el sistema visual amb retard funcional o dèficit, a desenvolupar les diferents funcions òptiques i perceptives, de la consciència inicial d’un estímul fins a ser capaç d’identificar i interpretar representacions bidimensionals i/o símbols.
Els infants amb baixa visió, sovint, “veuen però no miren” (Magda Sanmartin). La resta visual desorganitzada i/o inhibida pot tenir el mateix efecte que una ceguesa total; per aquest motiu, ha de ser estimulada el més precoç possible. S’ajuda a l’alumnat a conèixer les seves possibilitats sensorials per tal que cada cop les utilitzi d’una manera més funcional i això afectarà el seu desenvolupament cognitiu i general. “El desarrollo del sistema visual en las personas con baja visión es muy raramente automático y espontáneo” (Dra. Barraga).
