De manera global, l’alumnat de l’escola presenta dificultat per interaccionar amb l’entorn, per manifestar les seves necessitats, desitjos i per diferenciar el seu propi “jo” de l’altre. Davant aquestes dificultats és totalment necessari que la comunicació es treballi de manera global i sistemàtica per aconseguir que arribi a ser el més eficaç possible per totes les persones implicades. Es posa a l’abast de l’alumnat una varietat de recursos per tal que els puguin emprar en cada situació comunicativa, no es limita només a implementar un únic codi perquè hi ha alumnes que necessiten diversos codis per l’expressió i per la comprensió (codi oral, signat, objectes tridimensionals, pictogrames, ús de noves tecnologies- comunicadors seqüencials, tablets,…).
La capacitat d’un infant per comunicar-se condicionarà la seva evolució, els seus aprenentatges, les relacions amb l’entorn i el seu autoconcepte. És important que la informació que rebi de l’entorn sigui directa, contextualitzada i acompanyada de la verbalització i/o el signe de l’adult, per poder anar convertint aquestes experiències i informacions en imatges mentals. Serà l’adult referent qui més ajudi a desenvolupar la relació, la comunicació i el llenguatge.
