Tots els infants amb discapacitat visual necessiten aprendre a ”mirar amb les mans” per desenvolupar les seves potencialitats i, per iniciar-se en aquest aprenentatge, prèviament cal treballar l’exploració amb el tacte i l’acceptació de l’acompanyament per part de l’adult.
S’entén la percepció hàptica com un procés en què es produeix un funcionament integrat de dos subsistemes: el tacte i la cinestèsia; aquest funcionament intencional consisteix essencialment en la recerca activa d’informació rellevant, realitzada a partir de l’activitat exploratòria de les mans en el seu funcionament natural (funcionament de les dues mans en moviment: és a dir, estereognòsia manual). Segons Frölich, la percepció hàptica es pot explicar com a tacte actiu o intencional. En l’alumnat amb una discapacitat sensorial és primordial que es posi en marxa, el més aviat possible, i s’activi un aprenentatge intencional, ja que l’infant amb ceguesa o baixa visió podria presentar conductes d’aïllament.
La mà es converteix en el primer òrgan de percepció de l’infant amb ceguesa/baixa visió i és, a partir d’aquesta exploració tàctil, com l’infant integra directament el món que l’envolta. La visió ens dóna una informació globalitzada dels objectes i de l’entorn per després passar, poc a poc, a analitzar els detalls, i la informació tàctil és al revés, només després d’una percepció analítica es podrà elaborar una percepció global. D’aquí esdevé una metodología analítica (de les parts al tot), ja que el procés d’aprenentatge és diferent i, per tant, més lent.
L’objectiu prioritari que es planteja al PROGRAMA DE PERCEPCIÓ HÀPTICA “Mirar amb les mans, de la sensorialitat tàctil a la percepció hàptica” (Catalina Homar, 2003) és que l’infant pugui reconèixer amb les mans allò que està tocant i així poder arribar a interessar-se en descobrir el món que l’envolta i a tenir el desig de comprendre’l. Pas a pas, podrà arribar a comprendre la permanència de l’objecte, a utilitzar cada estri de manera funcional, a descobrir la forma de la cara de l’altre, a entendre conceptes d’espai i les relacions entre els objectes, a integrar l’esquema corporal, etc.
La majoria de l’alumnat necessita la mà de l’adult referent per iniciar i mantenir aquest tacte actiu i, progressivament, l’acompanyament de l’adult es va retirant. Però hi ha altres alumnes que, no podran realitzar de manera autònoma aquest tacte actiu i, per tant, el treball “mà sobre mà” serà permanent al llarg de l’escolaritat. L’adult referent moldeja i acompanya les mans de l’infant per tal que aquest pugui accedir a aquest entorn, apropant-lo als objectes i les persones que formen part del seu entorn més proper.
Per facilitar l’accés a la capacitat d’explorar l’entorn, la competència més bàsica per un infant que no hi veu, o que no mira, és el tacte actiu; és fonamental treballar aquest entorn d’una manera sistemàtica a tota la població del centre, inclosos els que tenen resta visual .
