El treball en alimentació es porta a terme des d’una vessant terapèutica i global. A banda de les dificultats mentals, físiques i/o sensorials que mostren en el moment de l’alimentació, també cal portar a terme aprenentatges d’autonomia específics per la manca de visió. Aquesta és l’argumentació pedagògica a partir de la qual es justifica que, dins de l’horari lectiu, siguin els adults referencials qui acompanyin a l’alumnat en el fràgil procés d’alimentació (tutores i educadores).
L’alumnat pot presentar dificultats en la seva evolució alimentària que engloben un ampli ventall de limitacions:
- Des de la passivitat o el rebuig manifest per l’aliment fins a la voracitat d’aquest.
- Dificultats motrius que limiten o condicionen l’autoalimentació.
- L’aparició de trastorns relacionats amb les experiències autoestimulants desadaptatives pròpies d’alguns nens/es amb retard mental i autisme (limitació dels aliments acceptats, rebuig de textures, regressions cicliques, etc).
- Alteracions de la salut que afecten l’alimentació, per exemple, infants que presenten disfàgia, botó gàstric, poc control dels òrgans bucofonatoris,….).
