Article realitzat per: Abril Mir, Candela Osberger i Júlia Bernadet,
alumnes de l’equip periodístic de 1er d’ESO.
El passat dijous 4 d’abril, nosaltres, els alumnes de 1r, vam anar al teatre a exposar als pares tot el que havíem après sobre la Civilització Egípcia. Ens vam distribuir per grups i cada un d’aquests vam exposar una part del treball.
Hi vam posar molt esforç i dedicació, així que ens faria molta il·lusió explicar com va començar tot.
Per situar-nos, primer hem de retrocedir alguns mesos, quan vam fer la setmana de projectes a finals de febrer. El tema que vam tractar en aquella atrafegada setmana va ser la civilització egípcia, i l’objectiu era acabar fent una exposició en grup pels companys i mestres d’allò treballat.
Vam construir instruments, vam aprendre la numeració egípcia, i fins i tot vam fer les nostres pròpies infografies. Ens va agradar molt, i encara que van ser uns dies molt moguts, com estava previst vam acabar la setmana fent les nostres presentacions.
Passats aquests dies, tothom ja s’havia oblidat del tema d’Egipte, i vam continuar fent classes normals. Però… la cosa encara no havia acabat! Les mestres ens van comunicar de que recuperéssim els nostres guions, perquè… aviat ens tocaria fer les exposicions als pares i mares!!
Així que, imagineu-nos; tots amunt i avall recuperant els apunts d’Egipte i tornant a memoritzar la informació. Havíem d’estar ben preparats per aquell dia.
Com que naturalment, tot arriba, ens vam trobar en que aquell dijous 4 d’abril a les 16h, tots (o qui pogués venir) havíem de ser al teatre de Sant Esteve. Els pares començarien a venir a les 18h, però nosaltres i totes les mestres vam quedar dues hores abans per preparar-ho tot.
Estàvem tant nerviosos, que alguns no podíem evitar anar repetint el que hauríem de dir una vegada rere l’altre. I tot i que sabíem perfectament que els pares ens entenien, ja que ells han passat aquesta situació molts cops, en aquell moment no controlàvem el nerviosisme. Això sí; alguns més que d’altres.
Cada grup va assajar el tema que li tocaria exposar i les mestres van decidir establir un ordre perquè l’organització fos fluida: mentres uns assajaven o es preparaven, uns altres estaven maquillant-se, i els que ja havien fet tots els passos anteriors ajudaven a decorar el teatre perquè el lloc fos espectacular i els pares quedessin al·lucinats.
Quan va ser l’hora en que els pares van començar a arribar, en vam col·locar a les butaques del davant, de manera que ho tinguéssim fàcil per sortir a exposar. I els pares s’assentaven més enrere per grups, és a dir, que per exemple una mare d’un nen del grup 2 (hi havia 8 grups) s’havia de seure en una zona determinada.
Mica en mica el teatre es va anar omplint, i amb l’ajuda d’unes quantes persones que van anar col·locant els pares a lloc, al cap d’un no res ja estava tot a punt perquè comencés l’espectacle.
Vam decidir que per fer un començament ben bonic i per situar als espectadors a la Civilització Egípcia, un alumne llegiria una part del pròleg del llibre “Mites i llegendes de l’antic Egipte”. Aquest és un llibre que ens hem llegit a català, aprofitant que hem treballat sobre el tema. En la nostra opinió, va ser molt encertat.
I des d’aquí, ja es van iniciar a fer les exposicions per grups.
Com hem dit abans, cada grup treballava un tema: els déus i faraons, piràmides, la societat egípcia, l’art egipci… , i creiem que com que van ser tant variats, les exposicions no es van fer pesades; al contrari, van ser d’allò més entretingudes.
Quan un grup sortia exposar, com per art de màgia tot sortia com estava previst, o millor i tot! Va quedar realment molt bé.
Aproximadament, al cap d’una hora vam acabar totes les presentacions. Però no significava que ja s’acabés tot!: Per finalitzar havíem de fer un Kahoot!
Ens vam ajuntar uns dos grups (incloent-hi pares), on a cada d’aquests hi havia un mòbil. Llavors el grup s’havia de posar un sobrenom i connectar-se perquè comencés el joc.
A la gran pantalla es van projectar tots els noms dels grups, cosa que volia dir que estàvem preparats, així que el cap d’un no res va sortir la primera pregunta. Cada grup s’havia de posar d’acord en quina resposta escollir, perquè si responies correctament els teus punts pujaven.
Hi van haver unes 20 preguntes, i era molt emocionant, ja que potser el teu grup anava en primer lloc, però al cap d’una ronda baixava de posició. Com que nosaltres érem els que havíem treballat Egipte, el nostre objectiu era guanyar els pares.
Però… no va ser així!
Encara que ens va sorprendre que guanyessin un grup de pares, quan vam acabar el Kahoot no estàvem pas decepcionats per no haver guanyat, sinó que ens sentíem relaxats i contents. I abans de marxar cadascú cap a casa seva, els hi vam ensenyar als nostres pares, mares o qui fos la decoració d’objectes i dibuixos d’Egipte que havíem preparat unes setmanes abans a l’institut.
Va ser un tancament molt bonic, on tant alumnes, com pares o com mestres ens sentíem units i satisfets per la feina feta.
