“Despunta el dia… Encara és molt d’hora, però. La rosada perleja absolutament totes les fulles al camp. Tot és humit, més aviat moll. El termòmetre del cotxe marca 4 graus…
Per fi la cinta de balisa delimita l’espai de joc. Podem dir que està tot apunt.
Avui sembla que el dia serà assolellat. Els professors que estaran als punts control, ho agrairan. Se’t gelen els peus, al principi. Sort que després, amb l’arribada del primer grup, te n’oblides… Quan la gimcana es posa en marxa. Arriben Farigola, després Cueretes, a continuació Xaloc… Llavors, el més important són els nens i les nenes. I ja no recordes els peus gelats (o una mica, sí).
Aviat vindran els alumnes. Tot sembla estar en calma i sembla que tothom sap què ha de fer. Almenys, tot el que hem pogut preveure. Perquè sempre hi ha alguna cosa que podem millorar.
La jornada és intensa: primer a les rodalies de l’institut. Després, a l’interior del centre. L’eixam d’alumnes és acompanyat per l’eixam de docents. Primer als camins, després dinamitzant les proves finals i les zones lúdiques. Dansem en conjunt, a fora i a dins.
Els docents que estan a l’institut esperen amb candeletes que els grups vagin arribant. Els que arriben dels punts de control ho fan amb un somriure. Els que estaven a l’obaga encara estan abrigats.
Que agraït és quan ens anem preguntant entre nosaltres si cal ajuda en alguna cosa. Sensació de cohesió.
“Quant queda per sortir?”, “Organitzem-nos”, “No sabem cap a on hem d’anar!”, “Estic tan cansat que és la primera vegada que m’alegro d’entrar a l’insitut”, “No trobem material per realitzar l’obra d’art!”, “On està segon? he d’ajudar amb la prova final”, “A poc a poc, a poc a poc…”, “Només t’ha faltat girar-te”, “Podem anar a la zona dels jocs de taula?” i un infinit etcètera de preguntes d’alumnat i professors. Quines ganes, motivació, iniciativa, esgotament!
Ha valgut la pena. Un gran divendres qualsevol, molt especial, al Domus d’Olivet”.
19 de novembre de 2021. Dia de la Gimcana Científica.
