Perquè, malgrat tot, les guerres continuen escrivint capítols esgarrifosos a la vergonyosa història de la Humanitat. I, des de sempre, només produeixen una trista tria: o morir a la teva terra devastada o haver de fugir-ne.
El mestre Pau Casals ho sabia molt bé: ell també va ser un refugiat. I, tots els qui habitem en aquest idíl·lic “País Blanc”, hem de saber que també podem trobar-nos en qualsevol moment a l’altra banda de la tanca.
I hem de ser conscients que els infants, tan protegits en el nostre entorn, són les peces més vulnerables a l’escaquer de la violència.
A “Al País Blanc”, aquest missatge de pau el personalitzem en una nena que està trucant a la nostra porta, que necessita estimar i ser estimada, que ha de començar a oblidar per poder mirar amb il·lusió cap al seu futur.
El “País Blanc” som nosaltres: aquesta Europa glaçada, coberta per una neu neta i freda: la del nostre benestar egoista. I el Nadal ja és aquí: el celebrem amb cançons alegres, àpats en família i regals. Però, per algú que ha hagut de deixar enrere la seva terra, la seva vida, l’escola, els amics, o la família, per als qui vénen d’una terra embogida, el millor regal és que puguem oferir-los una esperança.
“Al País Blanc” no és tan sols una nadala més. És una cançó que arriba per Nadal per quedar-se a les nostres consciències durant la resta de l’any, perquè els nostres infants feliços puguin veure que són molt afortunats i que, si obren la seva porta i el seu cor als infants que no ho són tan, de feliços, als que són diferents, als que estan esporuguits i exhausts, podran sentir com la neu de l’hivern es desfà amb l’escalfor de la seva solidaritat…
