Els nois i noies de 4t d’ESO han visitat Colliure i la Maternitat d’Elna, així com el Museu Memorial de l’Exili (Mume).
La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. El 26 de gener de 1939, Barcelona va caure en mans dels franquistes. La guerra estava perduda. Començava l’exili. Era la fugida d’un país sencer, més els milers de refugiats de tots els racons de l’Estat espanyol que s’havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l’exèrcit franquista.
La immensa majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en els oficialment denominats “camps d’acollida”, veritables camps de concentració sense cap condició sanitària, vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec, van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes. Tot i així, la vida continuava i nombroses dones que estaven embarassades,
tancades en aquells camps, donaven llum en pèssimes condicions a les cavalleries de l’exèrcit francès a Perpinyà, o directament en la sorra de la platja d’Argelers. La mortalitat infantil en aquelles condicions era d’un 95%. Davant aquesta situació, una jove mestra suïssa provinent d’una associació
d’ajuda humanitària, va organitzar una maternitat a la petita població d’Elna, per aixoplugar a les parteres i els seus nadons.. El seu nom, Elisabeth Eidenbenz. La seva tasca va permetre sobreviure a 597 nadons que van néixer sota la seva tutela, salvant-los d’una mort segura.
