Aquesta setmana amb els nois i noies de 1r d’ESO hem fet una sortida a l’entorn natural de Gallecs per completar amb més activitats d’observació de l’entorn en el marc del projecte que estan treballant a 1r d’ESO. L’objectiu de la sortida ha sigut investigar sobre el terreny les característiques de la Torre de Malla, la identificació de plantes silvestres, l’observació dels cereals en fase collita,…. Una sortida molt profitosa per a la recollida de dades que hauran de posar en ordre en un herbari digital i amb el treball d’identificació d’arbres propis dels bosc mediterrani.
A banda han pogut conèixer la masia de la Torre d’en Malla, la masia més antiga de Gallecs, que segurament existia ja com a casa romana i, des d’aleshores, ha sofert successives reconstruccions i ampliacions. Ha anat canviant de nom i de propietaris. L’any 1969 va ser expropiada i actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya. Uns masovers s’ocupen de la casa i dels terrenys que l’envolten. Just davant el safareig, antiga construcció probablement un origen romà destinada al rentat de la roba i que actualment s’utilitza com a bassa d’acumulació d’aigua per al reg posterior, hem parlat de les espècies exòtiques invasores, com els carpins. Aquests animals s’han de retirar perquè constitueixen una amenaça per a la fauna autòctona, ja que aquests peixos poden fer que els amfibis acabin desapareixent perquè es mengen les postes i els capgrossos.
Igualment hem parlat del camí ramader de Sant Valerià. Aquests camins, tal com el seu nom genèric indica, eren, i són encara en algunes ocasions, camins utilitzats per fer moure els ramats d’ovelles o de vaques amunt i avall, entre les zones de pastura d’estiu i d’hivern, és a dir, entre les pastures de muntanya i les zones del litoral i prelitoral, respectivament. A cada estació, les terres de secà ofereixen unes textures i uns colors diferents que ens permeten descobrir en quin moment del procés del conreu ens trobem: preparació del sòl, sembra, creixença, maduració i collita. Els cultius extensius de secà són els dominants. S’hi conreen blats antics com la xeixa, l’espelta, el blat Montcada i el blat persa; lleguminoses, com ara la mongeta del ganxet, el cigró menut i la llentia pardina, i també altres cereals com el sègol i l’ordi. L’alumnat ha pogut veure en quin moment de maduració es troben els cereals conreats a la majoria dels camps de Gallecs.
A més, hem observat el “perfil de l’horitzó”, i han identificat les principals unitats de relleu que es divisen fent un gir de 360º (muntanyes com Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola,…) pròpies de la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.
I finalment hem arribat fins a l’església romànica de Gallecs. En el diminut nucli urbà de l’antic poble de Gallecs, constituït per un conjunt de cases més o menys disperses, el centre és l’església de Santa Maria de Gallecs, temple romànic del segle XI-XII, construït sobre restes paleocristianes de segles anteriors. Els primers documents on apareix citada l’església són de l’any 1007.
