Continuem amb la sèrie d’entrevistes a l’alumnat que ha obtingut una nota de 10 al seu treball de recerca de 2n de batxillerat. Avui parlem amb la Marta Vidal.
Has fet un treball molt extens que ha merescut un 10 per part del professorat del tribunal on l’has defensat. Moltes felicitats per la nota i sobre tot moltes felicita
ts per la feina feta. En podríem parlar hores del teu treball, però hem d’intentar sintetitzar. Per tant procuraré fer-te preguntes que intentin mostrar, no tant el contingut sinó l’esperit del teu treball.
Marta el teu treball es titula Tecnologia solidària: Baaloul 007 Extension. Perquè aquest tema? Quina va ser la teva motivació principal?
A mi m’interessa la tecnologia utilitària i què més útil que la tecnologia solidària. Així el treball el vaig enfocar cap a un tema social que sempre m’ha preocupat i que és la situació dels refugiats. Vaig pensar que dissenyar un camp de refugiats seria ideal per als meus interessos.
Sé que és difícil sintetitzar treballs tan extensos i personals. Però et vull demanar que l’intentis resumir en una frase.
Què cal en un camp de refugiats per tal de cobrir-los les necessitats essencials? He estudiat camps de refugiats i proposo un disseny per millorar les seves condicions de vida.
Amb la nota que has aconseguit segur que el treball ha estat per a tu un orgull. Però durant el procés de ben segur que hi ha hagut estones denses de documentació; la feina ha estat sempre gratificant? T’has trobat molts entrebancs o problemes?
Abans de començar la part pràctica del treball, vaig tenir un moment a l’estiu on pensava que havia volgut fer una feina que no estava al meu abast. Vaig tenir una crisi. Però parlant amb la tutora i amb el meu esforç ho vaig superar i vaig aconseguir acabar-lo.
La confecció d’un treball d’aquestes característiques segur que t’ha aportat creixement personal i també molt de coneixement científic. Quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat o que t’agradaria destacar?
L’aprenentatge més valuós que he assolit és comprovar la importància que té la tecnologia en l’àmbit de l’assistència humanitària. Era una part que no coneixia gaire i fer el treball m’ha servit per adonar-me’n.
T’agradaria explicar alguna anècdota o fet curiós que t’hagis trobat durant tots els mesos de feina i de documentació?
He descobert que fer una maqueta porta molt de temps. Em va portar més temps del que pensava. Tenia una idea molt clara de què i com ho volia fer però em vaig trobar molts entrebancs.
Interpreto que el teu treball va més enllà de la part merament tècnica, que vol ser una reivindicació social.
A l’hora de dissenyar el camp de refugiats he hagut de fer una recerca dels tipus de mòduls i de refugis que s’estan dissenyant actualment i he pogut veure que realment no existeixen moltes alternatives.
Quan pensem en imatges de camps de refugiats sovint veiem la imatge icònica de tendes de tela fetes a corre-cuita i amb els materials que tenen a l’abast. Però també he pogut veure projectes d’arquitectes molt reconeguts que són molt innovadors i que millorarien substancialment la qualitat de vida de les persones refugiades.
Ens pots explicar breument el procés de construcció de la maqueta?
Primer de tot vaig fer un plànols amb l’AutoCAD però volia fer una maqueta per oferir una imatge més realista de l’assentament.
Tinc la sort que la meva germana és arquitecta i em va poder ajudar. Per fer els mòduls vaig pensar en fer peces de fusta, però se’m feia molt difícil fer-ho a casa i ho vaig descartar. Vaig pensar de fer-ho amb sabó però… no va funcionar.
Després vam posar plaques de un material de cartró polpa, una sobre l’altra. En vaig fer unes 400 i a l’hora d’enganxar-ho es movia i no quedava bé i vaig haver de començar de zero. Vaig canviar el procés i vaig enganxar primer i retallar després; i va funcionar.
Com pots veure vaig passar moltes hores amb la maqueta. Però també amb els plànols! Vaig utilitzar l’aplicació AutoCAD, que és un programa de disseny gràfic, per primer cop a la meva vida. Tot i tenir l’ajuda de les meves germanes va ser complicat i tot un aprenentatge.
La veritat és que he après moltíssim i espero que siguin coneixements que em serveixin, tot i que siguin bàsics, per als meus estudis universitaris.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Carmen Royo.
