Sèrie d’entrevistes treballs de recerca: Maria Guillen i el seu treball Què va passar a Belchite? Falses promeses i històries a explicar

El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.

Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.

Aquest any 2023, comencem la sèrie d’entrevistes amb la Maria Guillen i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.

El teu treball es titula Què va passar a Belchite? Falses promeses i històries a explicar i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.

Però, anem al gra!

El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?

La meva principal motivació va ser el meu avi. Quan anem al poble del meu avi a prop de Belchite, Herrera de los Navarros, sempre passem per la carretera de Belchite i ja de ben petita, i veient les runes el meu avi m’explicava històries. Quan fèiem excursions per la muntanya i passàvem per allà, l’avi, que és molt aficionat a la història, i que es va passar tota la seva infantesa per aquelles terres, m’explicava històries de trinxeres i de batalles. I tantes històries del poble on vaig cada estiu em van despertar aquest interès.

Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.

Desmentir una promesa popular i fer un petit homenatge a les víctimes de la batalla de Belchite, a les dels dos bàndols, amb total neutralitat ideològica.

Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?

He tingut dificultats per trobar documents històrics de l’època. També va ser dur llegir els testimonis de la gent, perquè eren esgarrifosos i em van colpir i afectar.

De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?

Vaig anar a l’oficina d’informació de Belchite i allà ens van comentar que aquells dies estava en marxa un projecte d’arqueologia. Aquell mateix dia, prenent un cafè al bar, amb la meva mare vam veure, a la taula del costat, uns anglesos. La meva mare volia que els preguntés si eren de les excavacions que s’estaven fent. Jo tenia vergonya de parlar anglès davant de la meva mare i vaig fer que la meva mare marxés per així posar-me a parlar amb ells. I al final tot en va perquè resulta que una d’elles era de Puerto Rico i evidentment parlava castellà.

Arran d’aquesta conversa em va donar el contacte del director del projecte i vaig poder-hi participar.

Has trobat molta diferència entre la promesa popular, el que explica la gent, i els fets que has pogut documentar?

Després de la destrucció del poble de Belchite després de la batalla, la promesa que es coneixia pel poble és que Franco va donar a escollir entre terres de regadiu i un poble nou. Jo sempre em preguntava per què havien escollit un poble si no tot el poble va quedar derruït i es podia reconstruir.

El que vaig descobrir amb la documentació és que el poble no va poder escollir mai. Franco va mentir perquè va voler mantenir el poble sense reconstruir per escenificar la defensa heroica del bàndol nacional. I l’aigua que va prometre no va arribar mai. Vaig extreure la conclusió que mai la gent no va dir la veritat de la promesa fins avui en dia per la por del franquisme.

A Catalunya existeix una llei i una sensibilització de recuperació de la memòria històrica. Belchite és província de Saragossa, allà hi ha lleis o suport institucional per recuperar la memòria històrica?

A Aragó també hi ha una llei de memòria històrica que ajuda a llocs com Belchite perquè no quedi en l’oblit. Belchite, des del 2013 es va convertir en un museu a l’aire lliure. Es va prendre consciència que aquell poble i aquelles runes tenen una història que cal explicar.

Aquest any ha rebut finançament  del Govern d’Aragó i de fons europeus, per tal d’organitzar homenatge i rehabilitar zones per ensenyar què era abans Belchite.

Ara el poden fer visites, veure búnquers de la guerra civil, s’evita que les edificacions acabin de caure, ….

Belchite també ha estat escollit com a lloc de memòria i pau, igual que Guernika.

Des de Belchite s’està lliutant per explicar que és un poble amb molta història. Que no va ser només el lloc d’una batalla, sinó un lloc on molta gent es va enfrontar i que va haver molt de patiment. I cal que això no quedi en l’oblit.

Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.

Finalment, reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Pilar Tomàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>