El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2023, continuem la sèrie d’entrevistes amb el Joel Iglesias i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Creació d’un videojoc. La importància de les matemàtiques i de la física i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
A primer de batxillerat l’Eugènia (professora de física i química del centre) ens va proposar d’apuntar-nos a un curs de la universitat de La Salle, a Barcelona. Era un taller que fèiem els caps de setmana i tractàvem temes de programació, no només de videojocs. Allà vaig aprendre alguns codis de programació i com utilitzar determinats programes.
D’altra banda, des de petit, sempre he jugat a videojocs. I les dues assignatures que se’m donen millor són les matemàtiques i la física. I… perquè no barrejar aquestes tres coses? Així vaig decidir que el treball seria programar un vídeojoc i veure on i com s’apliquen les matemàtiques i la física en la seva confecció.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
L’aplicació de les matemàtiques i de la física en el món dels videojocs i el procés de creació d’un videojoc.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
Molts, molts, molts! Com pràcticament no tenia cap base teòrica (només el curs que he comentat abans) vaig haver d’extreure molta informació d’internet; vaig haver d’autoformar-me en la creació de codi ja que no tenia gaire idea.
A més el meu joc és únic, començat de zero, no he copiat res extern i ningú no em deia com fer-lo. Així, durant la programació em sortien molts errors. Podia passar-me un dia sencer per corregir un error! I per això vaig aprofitar l’estiu per acabar el joc ja què com anava tan lent vaig trigar un més en la seva confecció.
Anava aprenent a mesura que confeccionava el joc. També mirava jocs existents, analitzava la seva programació, intentava entendre-la i si es podia traslladar-la al meu.
Això pel que fa al codi, però després pel que fa a l’apartat visual, a les imatges que calien retallar, adaptar, ajustar… perquè quedessin bé dins de l’escenari… Aquí vaig haver de fer nous aprenentatges de programes de dissenys per aplicar-ho a la confecció final del videojoc.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Jo sempre havia vist els videojocs com una forma de lleure, uns jocs interactius amb els quals divertir-me. Ara però entenc com funciona internament un videojoc, i així, quan jugo, encara m’ho passo millor perquè entenc com han intentat cada moviment o acció que jo faig. Això també fa que aprengui amb aquest anàlisi i espero que em serveixi per al futur perquè m’hi vull dedicar professionalment,
Em dius que et vols dedicar professionalment a aquest àmbit. Què vols estudiar ara que acabes 2n de batxillerat?
He estat mirant molts cursos i graus i el que crec que encaixa més i que és un doble grau universitari d’Enginyeria de sistemes i desenvolupament de videojocs.
I exactament a què et vols dedicar? Llegint el teu treball vaig descobrir que per a la confecció d’un videojocs hi ha dissenyador, programador, qui fa els gràfics, provador…
Existeixen els jocs triple A, que són els millors, els que tenen més prestacions, millors gràfics, més vendes, que duren més temps. I aquesta mena de jocs les fan empreses que impliquen a unes 1000 persones treballadores. Així que cadascú ha de tenir el seu rol. Hi ha qui crea la història, n’hi ha que fan els guions, d’altres creen els dibuixos i els gràfics, d’altres les animacions, i també hi ha gent que prova el videojoc per detectar errors.
Però a mi, m’agradaria fer la programació, el codi intern, que és bàsicament el que he fet al meu videojoc
També he vist que a la part teòrica del teu treball analitzes l’evolució dels videojocs…
Sí, sí, m’interessava molt veure aquesta evolució, de com els primers videojocs eren només píxels, després van passar a 2D, després a 3D i actualment estem a la realitat virtual on comencem a no diferenciar entre el joc i la realitat. I això sembla que no tingui sostre!
I això espero que tingui futur laboral!
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Sonia del Campo.
