El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2023, continuem la sèrie d’entrevistes amb la Clàudia Palazón i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula La lesió d’adductors i l’hoquei patins i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Jo tenia molt clar que faria el treball sobre l’hoquei patins. Un treball tan extens i que ocupa tan de temps havia de ser d’un tema que controlés bastant i… jo sóc jugadora d’hoquei patins des de fa molts anys, i aquesta lesió d’adductors l’he patit més d’un cop.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
Un cop t’has lesionat d’adductors quins passos has de seguir per tornar-te a reincorporar a fer l’esport un altre cop. Què he de fer i què no he de fer. A més també parlo de la importància de la prevenció per no lesionar-te.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
De fet jo tenia idealitzat el treball de recerca com una tasca molt més difícil del que ha estat. És extens, no és fàcil, però guiat pel Francesc (el tutor del treball de recerca) vaig anar recopilant i analitzant informació i me’n vaig sortir.
És cert, però, que l’hoquei patins és un esport minoritari comparat amb d’altres i hi ha molt poca informació específica i havia d’adaptar i traslladar les informacions que trobava d’altres esports. Potser aquest pas va ser el més complicat.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Va ser un gran aprenentatge personal el fet d’haver confeccionat un pla de prevenció de lesió d’adductors amb els seus exercicis. Aprendre què fer i què no fer, tant per a la prevenció com per a la cura de la lesió.
També hi ha un tema d’autoconeixement perquè en funció dels símptomes cal intentar endevinar quin tipus de trencament tens.
És possible que l’equipament de l’hoquei patins (espinilleres, patins, …) sigui un factor perquè les lesions d’adductors es reprodueixen més a l’hoquei patins?
Jo crec que no. De fet al nostre esport portem els patins des de ben petits i petites i estem molt acostumats. Sí que és cert que l’equipament pesa més però també llisquem i ens deixem anar i per tant una cosa compensa l’altra.
El vessant de l’alimentació i el vessant psicològic penses que també influeixen en les lesions? Tant en la seva prevenció com en la seva proliferació.
Sí, sí, i tant! Mira, tinc amigues que juguen a la màxima categoria femenina (jo jugo a la segona) i es lesionaven molt i després de posar un nutricionista i un psicòleg les lesions van caure en picat
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit del professor que t’ha tutoritzat, el Francesc Nieto.
