El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2022, comencem la sèrie d’entrevistes amb la Berta Ballester i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Journey with the suicide machine i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i per tant ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Vaig escollir el tema a rel que de petita escoltava al Bruce quan estava a casa, al cotxe, … ja què el meu pare és molt fan i m’ha traspassat la seva passió.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
Un viatge per la vida del Bruce Springsteen i les seves cançons més conegudes.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
La veritat és que m’ha resultat força fàcil de documentar-me ja que a banda del meu pare que estava sempre allà per resoldre qualsevol dubte, hi ha molta informació a internet. I a més el Bruce Springsteen va escriure una biografia en la que m’he basat molt.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
El que m’ha sorprès és que hi ha molts americans i gent que sap l’anglès que encara creuen que la cançó Born in de USA és una cançó patriòtica.
I no ho és?
Doncs no. Precisament és una cançó que critica els Estats Units i del tracte que va donar als soldats que tornaven de la guerra del Vietnam.
Creus que la venda dels drets de les cançons per part de musics a grans corporacions és una bona decisió? A nivell econòmic? A nivell artístic? És una decisió que els hipoteca de per vida?
Tot depèn de l’artista. El Bruce Springsteen sempre ha fet les cançons per al poble, per a la gent que les escoltava. Un cop composta i cantada la cançó ja no era seva. Amb tot penso que a nivell econòmic va en contra de l’artista perquè aquestes cançons sempre generen drets d’autor.
Has anat mai a cap concert de Bruce Springsteen?
Doncs sí. He anat a dos! Els dos a Barcelona. En el primer era molt petita i segons diu la meva mare cap al final de concert vaig adormir-me. Del segon sí que tinc un record clar. De fet estàvem a tocar de la zona VIP i quan vaig veure les polseres VIP en vaig voler una. La meva mare va fer un intent i ens van dir que no. Vam insistir i un senyor ens va donar les polseres i ens va comentar que anéssim cap a fora i entréssim per la porta VIP.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit de la professora que ha tutoritzat el teu treball i que és la Sílvia Díaz.
