El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat. 
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2022, continuem amb la sèrie d’entrevistes amb la Martina Garcia i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Estudi social del comportament del mangabei de coroneta blanca i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i per tant ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
De fet quan vaig veure la paraula zoo a les propostes de treballs de recerca em va fer molta il·lusió pensar que podia tornar al zoo, on no hi anava des que tenia cinc anys. Una segona raó és que sóc una persona a qui agraden molt els animals i vaig pensar que seria una activitat lúdica, adequada i divertida per tal de fer a l’estiu i per a què fos el meu TR.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
És un estudi del comportament animal del mangabei de coroneta blanca i la posterior interpretació dels resultats per tal d’extreure conclusions.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
Per fer el treball havia de fer un estudi etològic i vaig haver d’aprendre a fer-lo des de zero. Al començament em va costar bastant d’entendre què s’havia de fer i com m’havia d’organitzar.
Les 30 hores d’observació del treball de camp les vaig fer durant els mesos de juliol i agost amb temperatures molt altes i a llocs on no hi havia ombra. Havia de fer tres hores diàries durant tres dies a la setmana, durant els dos mesos, i hi havia dies, que amb tanta calor acabava esgotada.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
El grooming. Els animals es netegen entre ells; es treuen polls, puces, … i això ve molt dels nostres avantpassats. És per això que nosaltres tenim una satisfacció quan ens netegem. De fet hi ha gent que sent satisfacció quan veu vídeos de gent traient-se grans i coses així. Doncs això ve d’un antic instint animal molt antic i que queda demostrat en aquest estudi.
Ens agradaria saber si tens alguna anècdota o fet curiós o divertit en el t’hagis trobat durant les llargues hores de feina, de documentació i d’investigació.
Al final, amb tantes hores observació, vaig acabar fent-me amiga dels monos. Quan feia les observacions duia una motxilla molt vistosa, amb colors cridaners, i quan obria la motxilla davant del vidre el mono es posava davant esperant a veure què en treia. De fet són monos molt actius i en captivitat s’avorreixen molt.
Comentes en el teu estudi que els mangabeis de coroneta blanca estan en perill d’extinció. Quina és la seva principal amenaça? I d’altra banda, creus que els zoos han de fer una feina de conservació i repoblació?
Els zoos ja fan una feina de conservació i de repoblació. De fet el Zoo de Barcelona té un programa per tal d’introduir aquests animals a l’estat salvatge.
I els poden reintroduir?
Bé, els que són adults i porten molts anys al zoo no es podran reintroduir. Però els que són més joves si. És un programa relativament nou al zoo però entrenen als exemplars joves per tal que puguin tenir possibilitats de sobreviure i reintroduir-se amb èxit al que és l’estat salvatge.
I pel que fa a les amenaces del mangabei de coroneta blanca, la principal som els humans. La nostra activitat és la que destrueix el seu hàbitat natural i a més l’home els caça per consumir-ne la carn i la pell i fins i tot per convertir-los en animals domèstics.
És evident que el comportament dels animals en captivitat és diferent dels que estan llibertat. Els estudis i les observacions fetes en captivitat són extrapolables als animals que viuen en llibertat?
El comportament essencial és el mateix i el zoo intenta que el seus hàbits i comportaments siguin el més semblant possible a quan estiguin en estat salvatge. Per tant vull creure que el meu estudi és útil i pot contribuir a decidir quins individus introduir en cada grup (com les persones els individus tenen afinitat amb d’altres) quan passin a l’estat salvatge.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit del professor que t’ha tutoritzat, el Jordi Adsuar.
