Com de ben segur ja sabeu l’Institut Pere Ribot és un centre que té un projecte de mediació des de fa ja molts anys. És una aposta convençuda per tal de reduir la conflictivitat i de treballar-la d’una manera madura. Tot plegat fomenta la convivència i actituds i relacions positives al centre.
Tenim tota una explicació del nostre Projecte de Mediació a la pàgina web del centre, que podeu consultar en aquest enllaç PROJECTE DE MEDIACIÓ
A banda estem també treballant el Projecte #aquíproubullying que el Departament d’Educació va engegar no fa gaire i del qual també podeu trobar informació a la nostra pàgina web que podeu consultar en aquest enllaç #AQUÍPROUBULLYING
Tot plegat es treballa d’una manera transversal des de la direcció del centre, des de les tutories, des del servei de mediació, des de l’optativa de 3r d’ESO de resolució de conflictes, i des de l’alumnat.
Els alumnes, que són voluntàries i voluntaris, tenen un paper fonamental en el bon desenvolupament d’aquests serveis. Alumnes mediadors i mediadores, i guaites visibles i invisibles, són imprescindibles per tal que aquest projecte sigui tan efectiu i tan gratificant.
La teoria està clara, però ara ens interessem per com se senten aquestes i aquests alumnes que són el motor que ho fan possible.
Aquesta entrevista és un intent del centre de reconèixer i visibilitzar la tasca dels mediadors i les mediadores i dels guaites i d’intentar donar-los la importància que realment tenen.
Parlem amb la Maria Guillen, el Bernat Sierra, el Nil Sierra i el Xavi Segado, que són una representació dels molts alumnes que participen en aquests programes.
D’entrada agrair-vos la vostra predisposició a l’entrevista i la tasca que realitzeu. La primera pregunta és obligada i és per tothom. Quina va ser la motivació personal per realitzar les tasques de mediadors/guaites?
Maria: Ajudar a què no hi hagi conflictes a la classe. De vegades hi ha persones que no volen parlar i a través meu aconsegueixo que l’equip de convivència parli amb aquella persona.
Xavi: Després de fer l’optativa de mediació a 3r d’ESO em van demanar si volia ajudar a resoldre conflictes i… perquè no?
Bernat: Sovint he vist casos d’assetjament i a rel d’haver fet l’optativa de mediació em va agradar el tema de poder ajudar a la gent. I com també se’m dóna bé parlar em vaig motivar a fer-ho.
Nil: A mi la mediació m’agrada. És cert que de vegades els alumnes ens podem sentir sols i no trobar amb qui parlar per solucionar un problema i crec que els meus companys i jo som una gran ajuda per a qui ho necessiti.
Maria:
Quina és la part més gratificant de la tasca que realitzeu?
Per a mi el més gratificant és aconseguir que l’altra persona estigui còmode a la classe i solucionar el seu problema. D’aquesta manera has contribuït a què estigui millor sentimentalment. Aconseguir que una persona passi de no voler anar a l’institut a sentir-s’hi còmode perquè està bé i voler-hi anar …. això és ajudar.
Xavi:
Penseu que la vostra tasca és efectiva? Sentiu que té uns efectes reals sobre les relacions entre els i les alumnes?
Si, perquè al final de la mediació aconseguim ajuntar les dues persones en conflicte i que puguin parlar entre elles per solucionar els problemes.
Bernat:
Us sentiu recompensats per la vostra tasca? Obteniu agraïments dels alumnes i del centre? En teniu prou amb la vostra satisfacció personal?
Una mica de les dues. Obtinc satisfacció personal si ajudo a solucionar el problema. Però també crec que el centre hauria de donar-nos una mica més de visibilitat. Aquesta visibilització ajudaria a recompensar la nostra tasca i així estaríem encara més incentivats per fer-la.
Nil:
Quines característiques penses que ha de tenir un/a guaita/mediador/a?
Ha de ser una persona que sàpiga escoltar perquè al final estàs per ajudar a la persona fent que t’expliqui el seu problema. També ha de ser empàtica, és a dir que sàpiga posar-se a la pell de l’altra persona. I també s’ha de tenir paciència perquè un problema pot ser per a tu una tonteria sense importància i per a l’altra persona pot ser molt important i necessita explicar-ho.
Nil:
Us és difícil mediar en les disputes entre alumnes o el vostre lideratge és una eina prou poderosa per conduir i reconduir les seves relacions?
Jo crec que al veure que és un alumne qui parla amb ells, que no és una persona adulta o un professor que són figures més distants o a les que tens més respecte, fa que sigui un avantatge perquè som persones més properes, som alumnes com ells, i per tant ho fa més fàcil.
Acabem agraint-vos la vostra tasca, la vostra generositat i la vostra companyia en aquesta entrevista. Ha estat un autèntic plaer.
Aquí més que mai #orgulldalumnes
