A les 6:30 del matí (sí, heu llegit bé… dos quarts de set del matí!), començava una aventura que difícilment oblidarem. Amb ulls encara a mig obrir i motxilles plenes fins dalt (d’il·lusió i entrepans), ens vam reunir tots al punt de sortida per enfilar camí cap al Camping Río Purón, al cor del verd nord peninsular.
Després d’unes primeres hores de viatge, vam fer la mítica parada tècnica a Monegros per esmorzar. Una mica més desperts, vam continuar fins a fer una nova parada per omplir la panxa a prop de Bilbao, abans d’arribar al nostre destí. Un cop instal·lats als bungalous, vam iniciar una petita ruta fins a la platja d’Andrín. Allà, vam tenir el primer contacte amb les aigües del Cantàbric i amb la bellesa del nord. Després, sopar i a descansar… o almenys fer veure que ho fèiem.
L’endemà dimarts, amb un sol esplèndid que ens va acompanyar durant tot el dia, vam adaptar una mica la logística prevista: a causa de l’onatge a la platja, vam canviar els plans per tal de facilitar l’activitat a tothom. Al matí vam visitar la preciosa vila de Santillana del Mar, que, tot i el seu nom, ni és santa, ni és plana, ni té mar, però té un encant que enamora. De tornada al càmping, banyet a la piscina i a la tarda… surf a la platja de Vidiago! Algunes primeres caigudes, altres que semblaven ja nascuts a Hawaii…
Dimecres tocava jornada de muntanya. Direcció a Fuente Dé, amb un trajecte llarg, però que va valer molt la pena. Vam insistir molt als alumnes perquè s’abriguessin bé, ja que pujàvem a més de 1800 metres d’alçada… però ens vam trobar amb un sol i unes temperatures sorprenentment altes. Això ens va recordar que, al medi natural, sempre cal estar preparats per tots els canvis possibles. Un cop al telefèric, vam pujar i… quines vistes! Després vam baixar cap a Potes, un dels pobles més bonics d’Espanya i un dels més calorosos… Així que carretera i manta i cap a Llanes! Una joia costanera on vam recuperar forces i la temperatura ideal.
Dijous vam començar actius: motxilla, calçat còmode i ganes de caminar. La destinació? La màgica platja de Cobijeru, una formació natural sorprenent: una platja interior connectada al mar a través d’una cova submarina; un petit paradís que ens va deixar bocabadats. En grups petits, vam explorar l’interior de la cova com autèntics exploradors del National Geographic. Però l’aventura no acabava aquí: pujada al Ídolo de Peña Tú, un monument megalític amb vistes espectaculars. Va costar una mica, però l’esforç va tenir premi. A la tarda, més activitat aquàtica: paddle surf o surf, segons preferències. Uns ho van donar tot a sobre la taula… altres van fer una mica de “ballet aquàtic”, però tots ens ho vam passar d’allò més bé, que era l’objectiu!
Finalment, divendres. El dia de les maletes, dels adéus i dels “jo m’hi quedaria una setmana més”. Recollim, ens acomiadem del càmping i iniciem el camí de tornada a Barcelona, amb una mica de son i moltíssimes anècdotes a la motxilla. Tanquem així una etapa, la de 4t d’ESO, amb records que segur que duraran molts anys. Perquè més enllà de les excursions i les fotos, aquest viatge ha estat compartir, créixer i riure plegats!
