Fa unes setmanes les alumnes d’intercanvi del Quebec que hem tingut aquest curs al nostre institut han tornat al seu país. Hem volgut demanar a l’Enol Alcalà i al César Viudez, alumnes de 4t A i protagonistes d’aquest intercanvi la seva experiència durant aquest trimestre convivint amb l’Élodie i la Laurianne.
Hem de donar també l’enhorabona a l’Enol i al César per haver estat uns excel·lents amfitrions i representants del nostre institut i de la nostra cultura.
Enol, com resumeixes la teva experiència durant aquesta primera part de l’intercanvi al Quebec?
Francament, no en tinc cap queixa, de fet, no tinc més que bones paraules. Primer que tot, vull agrair a tota la gent que ha fet que això sigui possible: el Carles, la Sonia, els meus pares, etc.
Mai vaig imaginar que arribaria un dia en què tingués l’oportunitat de fer un intercanvi com aquest. He tingut la sort que a casa meva ha vingut la Laurianne, una noia educada, graciosa i bona persona. Al principi vaig pensar que seria estrany, un noi i una noia en un intercanvi, potser incòmode, però des que va arribar fins que se’n va anar no ha pogut ser més errònia la meva idea.
Hem passat rialles junts, hem plorat, ens hem explicat històries, hem compartit moments que no oblidaré, ja que sense ella moltes coses no les hagués fet. Ha estat com tenir una germana. Ara que se n’ha anat, se’m fa estrany esmorzar sol com de costum o no poder riure’m dels meus amics amb ella quan parlàvem en francès.
Tot això em fa pensar que he tingut la sort de tenir el millor intercanvi del Quebec. Estic realment agraït. Ara, a Espanya, ja tindrà un lloc on venir i una família que sempre l’acollirà.
César, i tu com has viscut aquests primers mesos d’intercanvi?
Fa uns mesos, vaig tenir la sort d’acollir l’Élodie, la meva companya d’intercanvi a casa. Quan va arribar, estava una mica nerviós, ja que no sabia el que em trobaria. Però, des del primer moment, no hi va haver cap problema i ens vam entendre bastant bé. Li vaig mostrar la casa i la veritat és que es va adaptar molt bé a l’ambient des del primer dia.
Durant la seva estada, vam aprofitar per conèixer la ciutat. La vaig portar a llocs emblemàtics, com la Sagrada família, el parc Güell i els mercats locals. També vam passar una bona estona fent sport o altres activitats en família. Va ser molt divertit veure com descobria nous esports com és per exemple el pàdel, i vam riure molt mentre ho fèiem.
Les nostres converses eren molt interessants; parlàvem de les diferències i semblances entre els nostres països i també de les nostres aficions i experiències.
Quan va arribar el moment de dir-nos adeu, va ser una mica trist, però encara queda la segona part de l’intercanvi i per tant ens tornarem a veure. Aquesta experiència no només em va permetre aprendre més sobre la seva cultura, sinó que també he pogut millorar la llengua i veure les diferències culturals. Sens dubte, acollir l’Élodie ha estat una experiència molt bona.
