Els videojocs han format part de la nostra vida des de l’any 1948, però a partir dels anys setanta és quan van començar a tenir més repercussió.
Jocs com ara el Tetris o Pac-Man són els que van fer del món dels videojocs una fantasia que tothom volia provar. Al començament, els videojocs anaven dirigits cap al públic més petit: els nens. Ara en canvi, la gran majoria dels videojocs van dirigits a un públic major a els setze anys, però no deixen de cridar l’atenció dels més petits de la casa.
Abans, uns anys després de la seva creació, els videojocs estaven bastant mal vistos; una pèrdua de temps que es creia que et feia més violent i perjudicava la teva salut tant física com mental. Actualment, els videojocs són un entreteniment que gran part de les persones poden gaudir. Encara hi ha gent que hi està en contra, no obstant, el pensament en la societat ha canviat.
És veritat que els videojocs poden perjudicar-te física i mentalment si tens una greu addicció a aquests, però també s’han creat jocs especialitzats per tractar temes de salut mental i fisiològica. Fins i tot, a dia d’avui hi ha molta gent que es guanya la vida jugant-los, per tant l’estereotip dolent d’aquests hauria de començar a desaparèixer? Un exemple molt actual són els streamers, creadors de contingut en directe, majoritàriament a la plataforma de Twitch. Ells realment guanyen diners a partir del la gent que els hi dona mentre juguen, o inclòs de promocions amb diverses marques conegudes com ho són Cola-Cao o Domino’s pizza.
Per desgràcia, els més petits cada cop consumeixen més aquest producte, però a diferència d’anys enrere, on els videojocs estaven principalment creats per a ells, ho fan amb massa freqüència, i això per exemple no és un bon ús dels videojocs perquè estan perjudicant la seva salut en un futur, tant mental com física (més concretament, la vista).
A continuació, hem aconseguit la opinió de diversos adolescents que diàriament juguen a videojocs. I al que en resum hem pogut arribar és què realment saben que un ús constant d’aquests els perjudiquen però, de igual manera, segueixen jugant amb freqüència perquè, segons ells, són una via d’escap fora la realitat i, a més, la millor forma per passar l’estona, amb o sense amics.
Per finalment concloure, podem dir que els videojocs poden ser una font d’entreteniment addictiva, i per això és necessari posar límits quan cal i no deixar-te perdre en un món irreal el qual et pot portar greus conseqüències o fins i tot, i en el pitjor cas, la mort. Però si realment saps controlar i fer-ne un bon ús, els pots considerar com un dels millors invents, a escala mundial, per a combatre l’avorriment i transformar-lo en entreteniment.
Inés Niubó i Itzel Sarobé
