Pedro Soto Valenzuela, primer entrevistat en aquesta nova etapa de La Benvista, és un treballador de l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges que ens parlarà sobre la seva feina i altres temes relacionats amb ella.
– Parla’ns sobre la teva trajectòria professional…
– Després de la universitat vaig estar dos anys preparant-me les oposicions estudiant diàriament de 6 a 8 hores. El 2016 vaig començar a treballar i fins avui. Al final, amb molt de treball i esforç, les vaig aprovar i vaig continuant treballant com a professor. Com a filosofia et podria dir que amb treball, esforç i constància pots aconseguir allò que et proposes.
La meva trajectòria professional a nivell educatiu com a docent és de sis anys. Vaig començar a treballar a l’ensenyament català i aquest curs és el meu cinquè any a l’institut Joan Ramon Benaprès. És una trajectòria curta encara que ha sigut intensa, i estic encantat amb l’institut, l’alumnat i els companys. Molt orgullós de formar part de la família del Benaprès.
– Quin és el teu treball o treballs actuals i en què consisteixen?
– Ara mateix soc secretari del centre, responsable de convivència i disciplina i professor del departament d’experimentals. Aquest any estic fent classe a alumnes de quart de l’ESO: Biologia i Geologia, i a dos cursos de primer de batxillerat: Ciències del món Contemporani.
– Amb tanta quantitat de treball, t’atabales sovint?
– La tasca de convivència és un treball que s’exerceix contínuament perquè hi ha molts alumnes al centre i sempre surten qüestions, problemes i conflictes. En moltes ocasions es tracten i se solucionen ràpid, però n’hi ha d’altres que triguen més temps, però forma part de la meva feina encara que a vegades pot causar estrès i certs moments de tensió.
– Per què vas decidir convertir-te en docent?
– Ho vaig decidir perquè em va marcar una experiència quan jo era alumne: quan estava a primer de batxillerat i especialment a segon, vaig tenir un professor de biologia que m’agradava molt la seva feina, la manera que tenia molt dinàmica i propera a nosaltres de fer les classes va despertar en mi curiositat en aquesta professió.
A mi sempre m’ha agradat el tema de les ciències de la biologia, per tant aquest camí ja el tenia clar, però no sabia com enfocar-lo i no va ser fins que vaig tenir aquell professor que vaig decidir que em faria docent.
– Què opines del sistema educatiu espanyol?
– Com tots els sistemes té aspectes bons i dolents que s’han de continuar millorant i actualitzant. Necessitem que els grups polítics consensuïn d’una forma i no que cada cert temps estiguin canviant les lleis o la situació segons els convingui. Es necessita un procés i una reflexió important, no només a nivell polític, també s’ha d’escoltar la veu dels docents, del PAS i administratius, pares, mares i alumnes, que es troben directament relacionats amb el sistema.
És una feina que s’ha de fer en conjunt, perquè pugui tenir èxit, sobretot a llarg termini.
– Com que tens constant contacte amb alumnes, vius experiències de tot tipus. Quina ha sigut la pitjor experiència que has patit amb un alumne? I amb un pare?
– Amb el càrrec de convivència i disciplina que tinc, hi ha situacions conflictives que es poden donar. Hi pot haver més tensió del normal quan es donen conflictes entre companys que a sobre són adolescents. Però són situacions del dia a dia i és part de la feina. Intentem enfocar-ho de la millor manera possible i sobretot trobar una solució per la millora de la convivència al centre. Tota aquesta feina no seria possible sense l’ajuda del professorat, tutors/es i de l’equip del servei de convivència i mediació, que fan una gran tasca amb l’alumnat.
Amb pares també es podrien donar algunes d’aquestes situacions, però en general sempre s’acaben trobant solucions i es poden resoldre de la manera més positiva per a totes les parts.
– I la millor?
– Experiències bones n’hi ha moltes, per sort la majoria. De fet sempre hi ha coses positives a destacar. Quan fas classe normalment hi ha alguna anècdota o moment bo que recordes. En el meu cas és quan veig que els alumnes agraeixen la meva feina, s’ho passen bé a les classes i aprenen coses. Això com a docent i persona t’omple per la satisfacció del treball ben fet. Cada alumne et marca d’alguna manera i tots t’aporten coses a la teva trajectòria com a docent.
Gala Salazar
