El mes de febrer és el segon mes de l’any, molt fred i ple de pluja, uns dies molt depriments per algunes persones, però, també prové del llatí, Februārĭus i antigament feien festes de les ofrenes, un festival que els romans celebraven a mitjans d’aquest mes.
Actualment, es festeja el Carnaval i fa que aquest mes sigui més viu i colorat. Es veuen més somriures i alegries. A més a més, després de dos anys sense carnaval a causa d’un virus anomenat Covid-19, ja era hora de tornar a gaudir, sobretot a l’Institut Joan Ramon Benaprès.
Aquest divendres 25 de febrer es va celebrar l’arribada del Carnestoltes i la seva reina a l’institut, al qual, van brindar de gran emoció i diversió. Quasi tot el públic va riure del discurs del rei de Carnaval
perquè el van escriure els alumnes de segon de batxillerat.
En mig del seu discurs no funcionava el micròfon, gràcies al seu bon humor va poder improvisar i fer
que l’ambient fos més agradable. Després que marxés la rua de Carnestoltes els DJ van posar un llistat de música variada i tots els alumnes van “moure l’esquelet” fins i tot, els estudiants suecs d’Erasmus. Cantaven totes les lletres de les cançons, van cridar fins al seu darrer respir.
Alguns alumnes mentre que gaudien del moment treien el mòbil i ho gravaven per recordar aquesta ocasió: un dia sense deures, llibres i números per a calcular. A les 11 h i 30 minuts era l’hora de la xocolatada tothom va gaudir del sabor de la xocolata i de la coca, fins que no haguessin acabat de menjar no podien anar l’altra pista més gran, clarament respectant les mesures del Covid.
A continuació, van començar el concurs de ball i podies guanyar un premi; menjar a la cantina de l’institut. Els primers van ser els més petits, primer d’ESO i fins segon de batxillerat. Primerament, van ballar un grup de nois amb barnús i un cub amunt del cap i ho van fer amb una cançó anomenada “Buena Mandanga Style” d’Amador Rivas. La professora d’art, Mur Tarragona, ho va gravar tot i sobretot va captar els somriures dels alumnes.
A segon d’ESO van ballar unes noies disfressades d’una sèrie anomenada “Winx club”. Una d’elles es diu Valèria i va anar vestida de la Tecna. Elles van fer que tots els alumnes desbloquegessin un record nostàlgic de la seva infància. Després va ser el torn d’una noia que es diu Nicol i va ballar amb el professor d’educació física; el Fede va demostrar que fer exercici no és gens difícil i, sí molt divertit.
A tercer d’ESO va ballar un noi que es diu Leo. La seva disfressa va ser la millor per tothom fins i tot pels jutges. Era un pollet que quan va sortir a la pista i va moure la cueta, el públic va embogir. Només es podien sentir crits, aplaudiments i xiulets d’alegria.
Pels de primer de batxillerat va sortir una estranya parella d’incògnit que no es podien separar, sort que anaven ben coordinats.
Després del lliurament dels premis van poder gaudir les últimes cançons abans que marxessin tots a casa. Així es va acabar el Carnaval de l’Institut per donar pas al del nostre poble.
Text: Sidra Safar–Zitou
Fotos: Carmen Marín
