Sovint es parla sobre el risc que pateix el català de caure en desús entre els joves, però potser no n’identifiquem bé la causa i busquem culpables a tort i a dret. Els joves no parlen una llengua en funció de quines parlen a classe; els joves parlen d’acord amb quin entreteniment consumeixen, i és aquí quan ens plantegem si la nostra llengua hi té lloc.

Per començar convé pensar en què dedica les hores d’oci el jovent. Si mirem cinquanta anys enrere, l’entreteniment en català més consumit, entre altres mètodes, eren per exemple les revistes de Cavall Fort, unes revistes que van acostar la lectura en català a moltes llars, tanmateix amb la globalització i l’accés fàcil a la tecnologia, la manera en què el jovent utilitza el seu temps d’oci ha canviat dràsticament. Fem una enquesta al jovent de 16-20 anys sobre els que fa la gent en el seu temps lliure i entre totes les opcions possibles hi distingim una branca fonamental, l’streaming. Els serveis de streaming online són tots aquells portals web que transmeten diversos formats de contingut directament a internet. El material al qual els usuaris poden accedir varia entre transmissions de ràdio, televisió, vídeos, pel·lícules, sèries i música. Parlem d’un mètode que ha canviat totalment la manera com les noves generacions, a través de l’internet, poden consumir contingut i entreteniment de forma totalment online. I en quin idioma està immensa majoria del contingut? Doncs l’idioma que més ven.

Les plataformes de streaming funcionen de la manera següent: les empreses que es volen publicitar acudeixen a qui té més públic, els creadors de contingut, els paguen, i es publiciten, i així l’empresa arriba a més gent i el creador de contingut guanya diners. Per tant, com més seguidors té algú més diners guanya, i pel que fa a llengües, el català té pocs seguidors. Concretament, segons un estudi analític del Global Reach el 2013, 2,4 milions d’usuaris miren contingut en català, i, en canvi, idiomes com el castellà tenen 186,4 milions d’usuaris connectats. La xarxa demana contingut en castellà, i és més fàcil triomfar en aquesta llengua que en una altra, ja que matemàticament la llengua veïna pot arribar a més gent que el català. Això implica directament que a la xarxa no hi hagi lloc pel català, i si hi és, és molt poc. I si el mètode d’entreteniment està en castellà, el jovent parlarà castellà.

Fem una enquesta al jovent de 16-20 anys per veure la rellevància de la llengua a l’entreteniment i si el català hi té cabuda. I com era d’esperar, analitzant les dades veiem que l’idioma que predomina al streaming és el castellà; ja sigui en podcasts, televisió, ràdio o YouTube, la llengua de preferència és la mateixa, i sovint perquè aquell contingut no està en l’idioma preferible. A més, a l’enquesta es pregunta si el fet de veure streaming en castellà afecta la parla del català, i absolutament tots els participants han dit que sí.

Per tant, si el català està en perill i una de les causes és la poca presència en les plataformes de streaming, per què no erradiquem el problema? Doncs perquè no és tan fàcil. Tot i que políticament s’han pres mesures per pal·liar l’afer, és molt difícil que grans corporacions de contingut com Netflix, HBO o Disney emetin en català, bàsicament perquè no ven. Però a Catalunya existeix un òrgan públic, un creador de contingut televisiu, radiofònic i digital. Aquest òrgan és la CCMA, la corporació catalana de mitjans audiovisuals, que és el principal creador de programació en català. Del domini de la corporació són les emissores TV3 (de varietat), el canal 33 (de cultura), esport 3 (d’esports) i el 3/24 (informatius), canals enfocats a públic adult. La CCMA té també un canal dedicat exclusivament al públic més jove, als infants, el canal Super3. Aquest últim comparteix freqüència amb el canal 33, i és un canal dedicat expressament per a nens de menys de catorze anys. Tot i que a TV3 a vegades s’hi troben continguts juvenils i adolescent, amb sèries adolescents molt exitoses com Merlí, Les de l’hoquei o Polseres vermelles, no hi ha contingut constant dedicat al públic adolescent.

Pel que fa a la ràdio, la corporació catalana té quatre emissores, totes emmarcades dins aquesta, Catalunya Ràdio. Aquestes 4 emissores són: Catalunya Ràdio (varietat), Catalunya música (música clàssica), Catalunya informació (informatius les 24 hores) i iCat. Aquest últim emet contingut de música i la cultura emergent, és una emissora dedicada als adolescents. Per tant, en l’àmbit públic, només existeix una emissora dedicada a aquesta franja d’edat, una emissora entre 9 si comptem tant ràdio com televisió. Aquesta emissora, iCat, compta amb una programació prou variada d’11 programes a la graella, com són Els experts, Memento o Adolescents iCat entre altres. Si es vol consumir streaming públic i adolescent, aquesta és l’única opció que tenim.

En l’àmbit públic, la Generalitat de Catalunya ha pagat el doblatge de moltes pel·lícules al català, que les plataformes de streaming podrien incloure a la seva programació de franc. I aquí és quan ens plantegem si l’autèntic motiu de la falta de contingut en la nostra llengua en aquestes plataformes és cosa de diners o d’interessos d’altre tipus. De fet el danès, tot i tenir 4 milions menys de parlants, té un lloc entre les plataformes molt més gran que el català, i per tant, no és cosa de números ni d’ingressos.

Però podem trobar més contingut a la xarxa en català? Doncs fent una cerca ràpida, ens adonem que a part de televisió i ràdio pública, a Internet podem descobrir un munt de coses. Sense anar més lluny, a Instagram hi ha diversos perfils dedicats a l’elaboració de contingut humorístic com @elsenyordelsmems, @elracodelhipolit o @sir.joan entre moltíssims altres. A YouTube podem veure canal malaia, un grup de creadors que fan contingut enterament en català amb totes les seves varietats geogràfiques: des de dialecte de València, amb el jove valencià Berti i la Galetamt o dialecte central amb la Juliana Canet i Marc Lesan. Per altra banda, si el que volem són sèries i pel·lícules en català, podem trobar-ne a TV3 a la carta, on estan tots els continguts de la casa, i també podem trobar-ne a la web https://www.desdelsofa.cat/, on diàriament s’actualitza la llista de continguts cinematogràfics doblats al català. Finalment, si volem un podcast, podem escoltar programes com La sotana, d’actualitat esportiva amb un to molt satíric o Coses modernes, podcast de veus femenines on es parla de la generació Z.

En conclusió, si volem que el català no s’extingeixi entre els adolescents, hem d’apostar per una programació en català enfocada a aquesta franja d’edat. La que hi ha públicament és insuficient, i a més és massa desconeguda pels joves. A més, a part de l’àmbit públic, podem consumir moltíssim contingut de tots els aspectes, que ajuden al fet que la llengua no mori entre el jovent.

Oleguer Arola