Tenir una relació és complicat i més en l’adolescència, a més que has d’invertir temps en aquesta i tenir uns valors bàsics si vols que sigui una unió sana. En aquest article, dues redactores de La Benvista ens preguntem és si els adolescents estem realment preparats per a una relació i, en cas que ho estiguem, si ens convindria?

Una relació sana necessita compromís; que les dues persones sàpiguen que ha partit d’aquell dia la seva vida canvia, ja no podran estar ni fer tot el que vulguin, ja que hi ha una persona al seu costat. El compromís és una cosa que els adolescents no són prou madurs per entendre, necessiten viure, ser lliures, explorar i saber qui són realment. També cal dir que una relació és difícil de portar, però una ruptura és difícil d’afrontar. Ells no poden afrontar una cosa tan seriosa, tenen obligacions, els estudis, i deixar una relació no és sa per aquella persona, ni per la seva vida.

És veritat que una ruptura no és fàcil per ningú. Això no obstant, per a un adolescent és molt difícil, ja que tenen moltes coses al cap, com el seu futur, estudis, trobar qui són i que volen, i una ruptura l’únic que faria és embolicar encara més a aquestes persones.

En l’adolescència els adolescents no s’han desenvolupat ni físicament ni mentalment i això fa que siguin molt més inestables psicològicament. La seva ment i les seves idees i propòsits estan en canvi constant, i això no és bo per a una relació, perquè no comporta gaire estabilitat i aquesta és clau. A més, com que es tenen les idees clares ni se sap el que es vol, això pot portar a marejar a l’altra persona, perquè no arriben a ser clars amb ells mateixos. 

Penso que ens hem de centrar a descobrir qui som, com a persona i en desenvolupar-nos abans d’estar en una relació, ja que si no ens centrem a desenvolupar-nos en l’adolescència, podem arribar a l’edat adulta sense saber fins i tot qui som i que volem.

Cal dir que els adolescents no tenen la llibertat absoluta per fer el que vulgui. En una relació adolescent hi ha molts inconvenients amb aquest tema, ja que els pares encara decideixen el que poden fer i el que no, i arran d’això venen també els problemes amb les famílies. Han de ser conscients que encara no poden fer el que vulguin i per això mateix una relació no és el millor per aquests.

Les emocions d’aquests en l’edat adolescent són molt canviants i sobtades per com en funcionen les hormones d’aquests, i això a vegades porta que hi hagi un contrast molt fort d’emocions d’un moment a altre. A més els adolescents solen ser més impulsius i això fa que a vegades no en controlin del tot els seus actes, ja que fan coses sense raonar abans.

Les relacions ocupen una gran part del seu temps, ja que han de cuidar de la seva parella a més de voler passar temps de qualitat amb ella. I això els pot descentrar dels estudis, pel fet que prestar massa atenció i temps en una persona pot arribar a provocar que deixi de banda els estudis, perquè sent adolescent no entens la importància d’aquests. A més es poden arribar a aïllar de la seva família per estar massa enfocats en una sola persona, i això no és bo perquè la família és un dels majors suports que en podem tenir a l’adolescència. 

Hem buscat els percentatges dels adolescents amb parella. Segons diversos estudis publicats, entre els adolescents espanyols de 14 a 19 anys, aproximadament un 80% ha tingut alguna relació de parella (82% de noies enfront del 78%) La primera parella es té entre els 13 i 14 anys, encara que ells són més precoços. El 46% dels homes afirma tenir la seva primera parella entre els 10 i els 13 anys.

En conclusió, els adolescents encara no tenen la maduresa suficient per saber portar una relació i que aquesta sigui sana i saludable emocionalment per les dues persones.

 Aroa Sala i Mya Santos