El Joc del Calamar és la sèrie revelació de l’oferta televisiva actual. L’èxit ha cridat l’atenció de públics molt diversos i, entre d’altres, també ha transcendit que ha arribat als nens. Com sempre, aquestes situacions han generat certa alarma i molts pedagogs, pares i mares han posat el crit al cel. La Benvista us ofereix una crítica de la sèrie i, a continuació, també hem demanat l’opinió de tres noies per tenir un punt de vista diferent de la dels adults. És la sèrie popular més vista en la plataforma Netflix i està demostrant ser molt popular tant per als adolescents com per als nens.
Aquesta sèrie sud-coreana fa una burla als pobres, amb el rerefons d’una crítica al capitalisme més salvatge, ja que els fan jugar a jocs de nens i si perden els maten. Van a la recerca d’aquells que tenen molts deutes i els posen a jugar per un joc. De fet, és literalment un reflex de la societat actual, on els pobres o classe mitjana es maten per aconseguir diners per a satisfer els seus gustos i necessitats; els rics tenen més possibilitats d’aconseguir encara més diners.
També es mostren escenes que no són aptes per a nens, ja que la sèrie ensenya a tenir el control de les persones. En conseqüència, si es perd en un d’aquells jocs, estàs sentenciat a la mort sense pietat. A més, sense cap penediment. A part també que s’ensenyen armes i més elements que no són aptes per a veure a la seva edat. Hi ha nens de diversos col·legis que han imitat les violentes proves que apareixen en aquesta sèrie.
És possible que els nens no hagin vist directament el programa però, en un món dominat per les xarxes socials, és difícil que El Joc del Calamar no s’hagi comentat. Fins i tot al Regne Unit van demanar que els nens no vegin aquesta sèrie, ja que és una sèrie despectiva i violenta per a un nen. Cada vegada està afectant psicològicament els infants, ja que normalitzen els actes violents que veuen en aquesta sèrie i els imiten.
Molts s’han qüestionat la mateixa pregunta, si haurien de prohibir aquesta sèrie, ja que està afectant el pensament i els actes d’una persona. Però el màxim que han pogut fer és demanar als adults que no vegin aquesta sèrie en presència dels nens, ja que amb aquella edat no distingeixen entre el bé i el mal. Si els nens continuen veient això, els afectarà la seva salut mental.
Subjectivament, encara que molts pares i mares vulguin cancel·lar aquesta sèrie, no podran fer-ho. De fet, hi ha moltes més sèries que fan crítiques de la societat, però, en aquest cas, parlem d’una sèrie mundialment coneguda i per aquesta raó, entre altres, no la prohibiran.
Podem destacar opinions d’alumnes de primer d’ESO d’aquest centre, els que considerem més
petits de l’institut i entre alguns els més fanàtics d’aquesta sèrie.
Primerament, l’Aisha ens comenta que és una sèrie intrigant, però que conté molta violència i sang, cosa que afectaria determinades persones, com per exemple a ella mateixa. A part de tot això, ha acabat la sèrie completa encara que els seus pares no ho sàpiguen.
Després, seguint amb l’opinió de la Nicole, com que és fanàtica de les pel·lícules de terror, li ha agradat molt i diu que és una bona sèrie. D’altra banda, ens explica que encara que no tingui setze anys l’ha vista.
Finalment, Heidi opina que no només afecta els nois i noies, sinó que també a la gent adulta. Ens dona l’exemple d’una notícia que va veure en un mitjà de comunicació, que deia que un pare va matar al seu fill per haver perdut en un joc d’aquesta sèrie. És a dir, es igual quina edat és tingui que al final pot ser una influència negativa per a qualsevol persona.
Ha fet un gran gir en la forma de pensar de totes les persones sobre la societat. Generalment, les tres noies que vam entrevistar estan d’acord amb veure aquesta sèrie, però, sent conscients del que estan veient i sent responsables dels seus actes. S’aconsella que, per aquells nens petits que tenen la temptació de veure El Joc del Calamar, la vegin amb adults que contextualitzin en tot moment i els recalquin els actes inadequats que apareixen a la sèrie.
Sidra Safar i Judith Villar