Del 10 de gener al 9 de febrer, vaig tenir l’oportunitat d’anar amb 4 companyes de l’Institut,  a fer un Erasmus a Suècia, a la ciutat de Gävle, una ciutat a 1h de tren de la capital. Una ciutat molt freda en aquelles dates, arribant fins i tot als menys 17º centígrads i sempre els carrers tots nevats.

Va ser una experiència inoblidable i que recomano que tothom pugui fer-la algun dia a la seva vida.

Vaig anar a un institut diferent que les meves quatre companyes, ja que al que vaig anar jo, s’hi cursen assignatures del Batxillerat tecnològic. Al principi aquest fet em va fer preocupar ja que em veia sol tot el dia, però d’altra banda també ho veia com un gran repte per a mi, ja que havia d’afrontar aquesta experiència sol i sense les meves companyes.

Però puc dir que durant tot el mes mai vaig sentir-me sol; en tot moment els meus nous companys de classe estaven per mi. Inclús algunes tardes que teníem lliure sortíem junts.

El nostre professor de química, en Jimmy, fins i tot ens va regalar entrades per anar al cinema.

Els meus amics em van convidar també per anar a veure alguns partits d’hoquei. Em van explicar que l’hoquei és un dels esports més importants als països nòrdics, com ho és el futbol a la majoria de països de la Unió Europea. Puc dir que és un esport molt competitiu, que m’ha agradat tant, que em vaig comprar la samarreta oficial de l’equip de Gävle.

Amb aquesta experiència de l’Erasmus, puc dir que el meu nivell d’anglès ha millorat molt, degut a que estava sempre parlant anglès amb els professors i el meu grup d’amics.

En un parell d’ocasions, les meves companyes i jo vàrem aprofitar per visitar la capital de Suècia, la ciutat d’Estocolm. És una ciutat preciosa i molt colorida amb les seves edificacions molt peculiars, sempre molt nevada i amb moltíssim fred.  Vàrem visitar diversos museus, com el del grup musical Abba i el museu dels vikings, que ens va sorprendre molt. Els seus vaixells eren enormes i ben equipats.

Si algú em pregunta què es lo que em va agradar més d’aquesta estància a Suecia, diria clarament que és l’amistat que he fet amb un grup de 10 companys de classe i que encara avui mantenim el contacte. Em va emocionar molt quan l’últim dia em van organitzar una festa de comiat. Allà em van dir que els hi havia portat alegria i que em trobaran molt a faltar. Jo també els trobo molt a faltar.

 

Pol Marcet