Àngels Serrano Aguilera és professora de les assignatures Econòmiques del nostre institut. Hem decidit fer-li una entrevista perquè considerem que conèixer més a fons com ha arribat una de les nostres professores fins aquí pot ser interessant. Seguidament, adjuntem unes preguntes sobre la vida de l’Àngels.

Què vas estudiar?
Sóc llicenciada en ciències econòmiques i empresarials, especialitzada en economia de l’empresa, que és l’equivalent actual a ADE (Administració I Direcció d’Empreses). Dic llicenciada i no que vaig fer un grau perquè abans s’anomenava diplomatura i llicenciatura, que eren, respectivament, 3 i 5 cursos i ara per ara tot són graus; jo el que tinc és una llicenciatura. Vaig estudiar a la UB (Universitat de Barcelona).

Com vas arribar a aquesta escola si vas estudiar aquella carrera?
Des de ben petita m’agradava la feina de professora. Quan jo era petita es considerava una feina realment important, on el professor estava molt ben valorat i era respectat. Més tard, vaig començar a obrir nous camps, com la medicina i l’arquitectura, però després vaig veure que no eren per a mi. Aleshores, vaig pensar que volia fer una carrera que no fos tot de lletres i memoritzar, com era Dret, que era el que el meu pare volia que estudiés. Per altra banda, algun dels meus professores m’havia aconsellat que estudiés Econòmiques. Vaig posar en primera opció Econòmiques i, en segona, Dret, per a així tenir content al meu pare. Em van donar la primera opció i per això vaig estudiar Economia. Vaig estar treballant en diversos camps dins d’Econòmiques, ja que hi havien assignatures de Dret i també més de números, que era el que volia jo. Finalment, vaig acabar com a professora, el meu desig des del principi.

Vaig arribar aquí a través d’un concurs de trasllat. Prèviament estava treballant en un altre institut, on tenia una plaça fixa i vaig decidir concursar per a aquest institut en primera opció perquè jo vivia i treballava a Barcelona. Aleshores vaig decidir que no m’agradava passar tant de temps a la ciutat a causa de la contaminació que hi ha. Vaig creure que valia la pena buscar un institut que es trobés en un poble, per a poder tenir millors condicions de salut. A més a més, vaig escollir aquest Institut perquè volia un poble que estigués a prop del mar, ja que a mi m’agrada molt el mar i que no fos un poble incomunicat com alguns pobles propers. Sitges em va agradar perquè té vida i reunia les condicions que jo volia. Així doncs, vaig decidir inscriure’m, com a primera opció en l’IES Joan Ramon Benaprès i com a segona, l’IES Vinyet.

Com va ser la teva arribada i a quin any va ser?
Bona. Tots els companys em van acollir molt bé, em vaig sentir molt còmoda des del primer moment. Va ser l’any 2019.

A part de professora en l’IES Benaprès, de que més has treballat?
Bé, vaig començar a treballar fent de professora particular, des dels 13 anys. Després vaig treballar en un despatx d’un economista fent estudis socioeconòmics de desenvolupament regional. Tot seguit, vaig estar en un despatx d’advocats economistes. També vaig fer una campanya de renda per l’Agència Tributària quan era estudiant d’Econòmiques, i vaig estar treballant en un col·legi concertat abans d’entrar en l’ensenyament públic. A partir del 1998 vaig fer el canvi cap a l’ensenyament públic i, des de llavors, treballo pel Departament d’Educació. Des del 2003 fins avui dia he estat treballant com a professora d’economia.

Com reacciones a alumnes problemàtics?
Sempre intento comprendre la seva actitud i donar-los oportunitats perquè millorin, incentivar-los per a que sentin que els escolto i que els entenc. N’hi ha alguns amb els que funciona i d’altres amb els que és més complicat, degut a la varietat d’alumnat que hi ha en els diferents Instituts on he estat.

Quins problemes has tingut en el teu camí com a professora?
L’únic problema amb el que m’he trobat puntualment alguns anys és en relació a l’alumnat. Pot ser un any et trobes amb una generació d’alumnes que és més difícil, altres que són més treballadors i aplicats… Més o menys tots els anys és el mateix; no ha suposat un problema massa gros. Els professors sempre ens adaptem a tot.

Quin ha sigut la teva pitjor experiència en aquesta professió? Has rebut algun cop agressió per part de l’alumnat?
És qüestió d’adaptar-se, no penso que m’hagi trobat amb una experiència com a professora que consideri molt negativa. Per exemple, fa uns anys treballava en un institut de màxima complexitat avui dia, on vaig estar-hi 10 anys, i era difícil, sobretot l’alumnat. Però llavors els companys em van ajudar molt. Quan més difícil pot ser l’alumnat, més t’ajuden els companys. En relació a si mai he patit agressions físiques per part d’alumnes, la resposta és que no, mai he rebut cap tipus d’agressió. Potser sí que una paraula fora de to o que no tocava he escoltat, ja que la manca de confiança pot donar peu a actituds incorrectes i, a més, el respecte que es tenia abans al professorat s’ha anat perdent, hem passat d’un extrem a l’altre.

Quina és la teva metodologia en les classes?
En aquest moment, estic canviant la meva metodologia ja que les lleis educatives canvien amb el pas del temps. Abans, la que acostumava a fer servir era que jo explicava, els alumnes escoltaven i prenien apunts i després feien exàmens. Ara, cada cop més es potencia el fet que els alumnes investiguin i treballin pel seu compte, tinguin un repte, com investigar nous conceptes i després posar-ho en comú i fer una prova a partir dels seus descobriments.

Creus que s’hauria d’utilitzar la tecnologia com eina d’aprenentatge?
Penso que estem passant d’un extrem a l’altre, ja que abans la tecnologia gairebé no existia i tot era a mà, si teníem algun dubte ens havíem d’informar a partir d’un llibre. Ara, la nostra eina principal és la tecnologia i gairebé ja no utilitzem els mètodes tradicionals d’aprenentatge. La tecnologia és una eina important però hauríem d’intentar estar en un intermig, i que la tecnologia fos una eina complementaria i no totalment necessària. L’ideal hauria de ser que hi hagués un 50-50 de cada, és a dir, un 50% de tecnologia i un 50% de mètodes tradicionals. A més, mó és bo passar tant de temps davant de les pantalles (ordinadors, telèfons mòbils…)

Per què vas escollir el IES Joan Ramon Benaprès abans que el IES Vinyet?
A l’hora de fer el canvi d’institut, tan sols vaig escollir dos instituts que, com ja he dit, es trobessin fora de Barcelona. El primer va ser l’IES Joan Ramon Benaprès, ja que vaig pensar que, al ser en un poble, seria un ambient més sa; a més a més, buscava que l’Institut on anés estigués a prop del mar i disposés d’una bona comunicació amb Barcelona, Sitges era perfecte. La segona opció va ser l’IES Vinyet, també dins de Sitges. Realment, no tenia cap preferència per a escollir l’Institut, no coneixia el funcionament de cap dels dos, tan sols volia estar en un institut amb les característiques mencionades. Finalment van donar-me la primera opció, l’IES Joan Ramon Benaprès, i aquí estic des de llavors.

Quants anys portes dins del món de l’ensenyament?
Bé, jo vaig entrar a l’ensenyament públic el 1998, fent substitucions d’Economia i Matemàtiques en diversos instituts de Barcelona. Va ser al 2003 (20 anys enrere) quan vaig començar a donar classes amb plaça fixa, concretament d’Economia.

Què recomanaries als alumnes que consideren que estar tant de temps estudiant no serveix per a un futur?
Tan sols els hi diria que durant el procés educatiu s’aprèn molt més del que pensen, i que tot el que estan fent ara els hi servirà per al dia de demà. Absolutament totes les matèries aporten alguna cosa que t’ajudarà en un futur. Quan més coses sàpigues, millor, i estudiar et proporciona saber. “El saber no ocupa lugar”, deia la meva àvia.

Text: Jimena Lasa i Aitana Sánchez