No és cap sorpresa per a ningú que l’energia elèctrica té un cost en funció de la quantitat que se’n consumeix. Això no obstant, en els darrers mesos s’ha enregistrat un encariment ingent. L’encariment va culminar en un pic quan el passat 23 de desembre es va registrar un màxim històric en el preu de la llum, assolint els 383,67 el megawatt per hora, és a dir, 8 vegades més que el mateix dia de l’any 2020. Abans de centrar-nos en la causa d’aquest encariment, convé saber com funciona la producció d’electricitat.

L’energia elèctrica és generada a partir de fonts renovables i no renovables. L’empresa generadora li passa a la transportista l’energia perquè, finalment, la distribuïdora passi l’energia al consumidor, és a dir, nosaltres. El consumidor final, quan paga la factura paga a la comercialitzadora, una altra empresa que s’encarrega de pagar els costos de producció i a tots els mitjans que han fet arribar l’energia al consumidor. La demanda d’electricitat d’empreses, de particulars i d’infraestructures s’ha de cobrir cada dia. Per tal de fer-ho, es posen en marxa els generadors d’energia renovable, com és l’energia eòlica, solar o hidràulica. Si l’aportació de les renovables no cobreix les necessitats requerides, es posen en marxa els generadors no renovables, com les nuclears o les tèrmiques.

Però com es decideix qui genera i quina quantitat es genera? Doncs el mercat elèctric. Cada dia a les dotze té lloc el Pool, moment en què la comercialitzadora demana l’energia a la generadora en funció de la necessitat que tindrà el següent dia i el que estan disposats a pagar en aquell moment. Les ofertes per comprar energia que fan les comercialitzadores als generadors s’ordenen de major a menor en el qual es coneix com la corba d’oferta. Paral·lelament, els generadors fan les seves ofertes d’energia, i s’ordenen de menor a major en el que es coneix com la corba de generació. En un determinat moment, les dues corbes es toquen, en el que es coneix com a punt de cassació, que és el preu on ningú està disposat a comprar l’energia al preu que es demana.

Quan s’arriba al punt de cassació, tota l’energia venuda abans del punt es vendrà al preu del punt de cassació, independentment de l’energia a la qual havia sigut venuda. Això es coneix com el sistema marginalista, i és el model amb el qual funciona el mercat elèctric.

Centrant-nos en la causa de l’encariment, el 2020, amb l’aturada per la pandèmia, hi havia poca demanda i a més les fonts renovables van ser més que suficients per cobrir totes les necessitats. Això sumat a què el preu de gas no va pujar massa va donar com a resultat uns preus de la llum notablement baixos. Ara bé, el 2021, amb la reactivació de la societat després del confinament, hem tingut més despesa d’energia, i hem tingut, per tant, més dependència d’altres fonts com el gas. En conseqüència, el preu del gas, que s’ha encarit moltíssim, ha fet que creixi exponencialment el preu de l’electricitat.

El problema de la llum ha afectat a tot l’estat, i l’institut no n’ha quedat fora. Per saber l’impacte d’aquest encariment al centre n’hem parlat amb el director. Samuel Valls afirma que la fluctuació de preus ha afectat també a l’institut. El març de 2021 es van pagar un total de 2.289,67 €, que pot semblar molt, però és una petita part del que s’ha arribat a pagar el febrer d’aquest any; un total de 6.567,13 €, una autèntica barbaritat per un a institut. El director assegura que l’empresa contractada (“Som Energia”) no té res a veure amb aquests preus, que és una qüestió generalitzada, i quan li preguntem pel futur es mostra optimista. Creu que el conflicte amb Ucraïna tindrà una repercussió directa a la factura, perquè al nostre país tenim una gran dependència de les fonts no renovables. Tot i això, el centre ha començat ja amb la instal·lació de plaques solars, que en ser una institució pública es tenen beneficis des del primer dia, i es calcula que el pròxim any una gran part de l’energia consumida ja serà autogenerada. En últim lloc, quan li preguntem per la repercussió que tenen aquests preus per a l’alumnat, el director afirma que un major preu fa que els recursos destinats a l’alumnat siguin menors, i, per tant, el preu repercuteix als alumnes.

En síntesi, vivim en un sistema del mercat elèctric sense sentit, que fa que depenguem massa del preu de fonts no renovables com el gas. Això afecta enormement al centre, fent que no es destinin tots els recursos que es voldrien a l’alumnat. Tanmateix, en els pròxims mesos s’instal·laran plaques solars per no dependre energèticament de ningú, i, per tant, per destinar tot el pressupost en l’educació de l’alumnat.

Oleguer Arola i Judith Villar