Els passats 15, 16, 17, 29 i 30 de març, l’ensenyament públic català es va veure immers en una vaga convocada pels sindicats de professors, la qual s’equipara a grans jornades de vaga com la de l’octubre del 2019, per la sentència del TSJC o tirant més enrere, la vaga del 1988, la qual va durar ben bé vint-i-dos dies. La vaga actual és de les més sonades i arriba després d’anys de malestar a l’ensenyament per les condicions en les quals treballa el professorat. Però exactament, què demanen els sindicats de professors al Departament d’Educació? Des de la redacció de La Benvista hem volgut fer cinc cèntims de les reivindicacions del professorat en la que està sent l’onada de mobilitzacions més important dels darrers anys.
Peticions del professorat
- 6% del PIB per educació
La Generalitat de Catalunya es va comprometre fa anys a invertir el 6% del PIB en educació, ja que és la mitjana en els països de l’educació Europea. Han passat els anys i el percentatge continua igual, en el 3%, percentatge que els sindicats consideren insuficient. La vaga reclama que la Generalitat compleixi amb el que es va comprometre.
- La reversió de les retallades que es van imposar fa més de deu anys.
El 2010, en la crisi econòmica en què es veia immersa Espanya, l’estat va començar a retallar el pressupost en alguns sectors, com la sanitat o la mateixa educació, és a dir, que per estalviar diners van abaixar els sous, van augmentar les hores de treball i van reduir plantilles. Però després de deu anys i amb una situació econòmica molt millor autonòmicament i estatal que en temps passats, els professors creuen justa la reversió d’aquestes mesures, que de fet haurien d’haver canviat molt abans.
- La retirada de l’ordre de calendari escolar.
El dia 10 de febrer de 2022, el president Aragonès i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van comparèixer per anunciar l’avançament del calendari escolar d’una setmana. Això, s’ha intentat venut amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, com una reducció de les vacances del professorat, però, val a dir, que el professorat treballa des del dia 1 de setembre, i, per tant, en cap cas és una reducció de les vacances del professorat sinó una reducció de les vacances dels alumnes. El professorat protesta perquè el departament no proporciona professors als centres fins al dia 1 de setembre, i això fa insuficient el temps per preparar el nou curs.
- El no al nou currículum.
Des de fa un temps el govern espanyol ha estat treballant amb un nou currículum, és a dir, en uns nous continguts, matèries i horaris. Aquest nou currículum serà efectiu a partir del curs que ve, i a hores d’ara són pocs els docents que el coneixen, perquè només s’ha fet feina amb esborranys. Pel que hem pogut saber, per exemple, disminueixen les hores de tecnologia o desapareix la filosofia a 4t d’ESO, i en això els docents no han pogut opinar.
- L’estabilització real del personal interí i pacte d’estabilitat.
La majoria de docents a Catalunya són personal interí. Això és degut al fet que no hi ha convocatòries d’oposicions periòdiques, i quan n’hi ha, s’ofereixen poques places. Conciliar la vida laboral i la familiar amb la preparació d’oposicions és molt dur, i això fa que molts professors no hagin pogut aprovar unes oposicions, és a dir, els professors interins. Aquests professors depenen cada any de l’adjudicació de les vacants que fa el departament, i, per tant, els causa molta incertesa. Aquests interins demanen un pacte d’estabilitat que els permeti garantir continuïtat al centre on treballen.
- L’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.
La immersió lingüística és un model d’educació centrat en el correcte aprenentatge del català. Fa molts anys que és posat en pràctica amb èxit pels professors d’arreu de Catalunya, fins que el 16 de desembre del 2021 el tribunal suprem de justícia de Catalunya (TSJC) dicta una sentència ho canvia tot. A partir d’aquell moment, un 25% de les classes havien de ser en castellà. El tribunal va considerar que l’ús del castellà era “residual” als centres educatius catalans i diu que calia impartir-hi una altra matèria troncal, a més de la de llengua i literatura castellanes. La sentència va ser un escàndol: segons els professors i lingüistes el català en molts alumnes només és present en hores lectives, i això fa que per una correcta integració a la societat catalana, els alumnes han de fer les classes en català, tal com s’havien fet fins ara. Aquest punt del manifest ha tingut resposta per part de la Generalitat, però el remei ha resultat ser pitjor que la malaltia. Els partits del parlament van subscriure un pacte el qual diu que; “El Castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”. Això, resumint, implica que cada centre tingui la responsabilitat de decidir quina llengua es parla a les seves aules, és a dir, que no es mullen i d’aquesta manera no poden ser criticats.
- Retirada del decret de plantilla
El professorat també exigeix la retirada del decret de plantilles. Aquest decret consisteix en les llibertats dels centres en contractar mitjançant una entrevista al professor que ells vulguin. Segons el sindicat de comissions obreres, no compleix els principis d’igualtat, capacitat, mèrit, transparència i publicitat, i genera arbitrarietat i discriminacions greus a embarassades, persones amb malalties cròniques i personal de més edat. A més desvirtua absolutament el funcionament de la borsa docent.
- Reducció de les ràtios
Cada vegada hi ha més alumnes amb necessitats educatives especials, que demanen més atenció individualitzada, la qual cosa demana augmentar la plantilla de professors. Els professors reclamen aquest augment de plantilla per cobrir totes les necessitats, ja que amb un sol tutor per 30 alumnes i cadascú amb les seves necessitats és impossible fer classe.
- Una negociació real i la dimissió del conseller.
Després de tots els punts i de les reiterades pífies del departament, els professors demanen una negociació real, bilateral, i que els mandataris seguin a la taula de negociació per remeiar tots els problemes que tenen. A més, demanen la dimissió del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ja que el creuen inepte per ocupar el càrrec.
Manifestacions a les capitals de província de Catalunya
A les capitals de província, és a dir Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, s’han trobat professors d’arreu del territori per manifestar-se i reivindicar el que creuen injust. El seguiment d’aquestes manifestacions ha estat molt gran: segons la Guàrdia Urbana, s’hi han sumat 22.000 persones, 60.000 segons els sindicats, que l’han titllat d’històrica. Als serveis de Girona, 3 de cada 10 mestres i professors de centres públics han secundat la protesta, mentre que a la Catalunya Central ho ha fet 1 de cada 4. A Lleida, amb menys d’un 20%, i Terres de l’Ebre, amb poc més d’un 17%, és on la incidència ha estat més baixa. El seguiment de la vaga ha estat del 33,05% als centres públics i als concertats, el seguiment ha estat del 8,26%. Segons les dades facilitades pels serveis territorials, a Barcelona i el Vallès Occidental és on ha tingut més incidència la protesta, amb 4 cada 10 docents de la pública en vaga. Per darrere han quedat el Maresme i el Vallès Oriental, amb xifres lleugerament inferiors, seguides del Baix Llobregat i comarques de Barcelona.
Seguiment de la vaga des del nostre centre
El seguiment a l’institut Benaprès ha sigut ingent. Moltíssims professors s’han sumat a les manifestacions convocades pels sindicats, sobretot a Barcelona. És difícil deduir un percentatge dels professors que van fer vaga. El que sabem és que es van complir els serveis mínims a l’ESO què són d’un professor per cada tres grups d’alumnes.
Com hi poden contribuir els alumnes
Els alumnes també hi tenen a dir en aquest tema. El sindicat d’estudiants va convocar una vaga estudiantil de tres dies, el 23, 29 i 30 de març, tot i que al nostre centre no va ser aprovada. La millor manera de fer saber als professors el suport dels estudiants és sortir amb ells a manifestar-se i fer vaga quan la convoqui els sindicats pertinents, i, per tant, cal estar atents a les novetats.
Oleguer Arola