Des de ja fa uns quants anys que va sorgir la moda de pintar grafit, que per molts és considerada art urbà, però altres rebutgen aquest tipus d’expressió artística i ho consideren vandalisme. Per això ho deixem a les vostres mans, ja que cadascú te la seva manera de pensar.
El grafit és un missatge escrit o una imatge pintada que pot anar des de simples paraules escrites fins a murals elaborats, encara que la majoria de persones no saben distingir què és un bon grafit, ja que, per exemple, no té res a veure la delicadesa i dedicació amb la que es realitzat un mural, amb el típic Laura te amo que et pots trobar al carrer. Va sorgir a la dècada del 1970 a Nova York, quant algú va començar a escriure signatures en el metro i, poc a poc, es va anar propagant fins que es va posar de moda. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran, fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora dels metros. Va ser aleshores quan va començar el boom del grafit, les signatures es van anar convertint en peces més grans i la gent va començar a pintar parets, persianes, cartells, murs… Qualsevol superfície era vàlida.
Tots els grafiters tenen el seu propi nom, el (tag), que no sol tenir més de 4-5 lletres, i entre tots ells, hi ha dos tipus de grafiters: els il·legals, que son la gran majoria, que pinten en llocs on no es permet pintar grafiti, com espais urbans (parets de carrers, persianes, trens. etc.). En canvi els grafiters legals només pinten en espais on es permet pintar, com ara cases abandonades o llocs autoritzats per fer-ho. Solen fer-ho en parets molt visibles, encara que generalment no són gaire duradors, ja que els espais públics tornen a ser pintats. Tots ells es representen pintant el seu tag, encara que es poden distingir pel tipus de grafiti que pinten, ja que els grafiters legals solen pintar murals o grafits més artístics, i els il·legals, els elaboren més senzills i amb menys colors. Cada grafiter té els seus codis i tipus de lletra i solen estar en crews (grups de grafiters), units per un mateix nom que els representi. Normalment els noms de les crews estan formats per tres lletres, que son les sigles del grup.
Com podeu veure en les imatges, els grafiters il·legals elaboren grafits molt senzills ja que a partir de cert temps, hi ha risc a que aparegui la policia. En canvi, com que els legals no tenen un temps màxim per pintar, es poden permetre fer peces més elaborades. Es pot pintar amb esprais de pintura, amb els quals es poden intercambiar els taps depenent del traç que vulguin fer, o amb pintura plàstica i un rodell, però sol ser menys comú. A més, hi ha dos tipus d’esprai, els d’alta i els de baixa pressió. Els d’alta pressió, treuen més pintura, per això estan més recomanats pels grafiters il·legals, ja que poden pintar una superfície més ràpidament. En canvi, els de baixa pressió estan més recomanats pels grafiters legals, ja que són més adients per fer detalls i grafits més elaborats. A més, les signatures dels grafiters les solen fer amb amb esprais, ceres o retoladors de pintura com els markers o squeezers.
A l’Estat espanyol pintar grafits sense permís està considerat un delicte en el codi penal, sota el nom de “contaminació audiovisual”. Per això mateix, cada vegada hi ha menys grafiters il·legals, ja que hi ha més seguretat que abans i més mitjans per poder-te enxampar.
Héctor Da Costa