Hola, em dic Sadia Vílchez, tinc 18 anys i el curs passat vaig fer una mobilitat de tres mesos a Grècia amb el projecte Erasmus+.

Vaig marxar amb tres companys més i va ser una experiència que no oblidaré mai i que crec que tothom hauria de viure una vegada a la vida.

Jo vaig demanar la mobilitat ja que creia que era una experiència única i que jo personalment havia de viure. Quan me la van acceptar, vaig pensar que viuria el meu estiu ideal ja que anava a Grècia i amb un molt amic meu, el Fran, però malauradament no va ser així.

Al principi pensàvem anar a Kalamata, a la península grega, ja que l’escola ja tenia el conveni amb l’empresa, però a l’últim moment ens van dir que no. Personalment em vaig desanimar molt ja que jo tenia moltes ganes de la mobilitat. Vull donar les gràcies a la Rosa ja que ella va fer-hi tot el possible; vam trobar una empresa a l’illa de Rhodes, una cadena d’hotels anomenada Atlantica, però no tot podia ser genial: sí que teníem empresa però ens van dir que el Fran aniria a una empresa i jo a una altra de la mateixa illa però a 40 minuts de distància.

En arribar ens van recollir a l’aeroport i cadascú va anar al seu hotel.

Jo tenia un horari de matins, començava a les 8 i sortia a les 16:30, encara que sempre acabava a les 15:45. Era un horari molt bo ja que començava d’hora i després tenia tota la tarda per mi.

Ens van allotjar dins l’hotel, a les habitacions d’staff, l’habitació en si no estava malament, però durant tres setmanes vaig tenir paneroles dins del lavabo.

Una vegada vaig començar a treballar, em vaig adonar que la feina allà era molt diferent de la d’un hotel d’aquí a Espanya; quan jo vaig començar, només tallava verdures i feina noodles instantanis, algun dia vaig fer pizzes i sushi, però poc més. La gent d’allà era complicada, moltes vegades no t’entenien, ja que molt poca gent entenia l’anglès i m’havia de comunicar amb senyes.

Els paisatges allà eren preciosos i vaig conèixer molts alumnes d’intercanvi de tot el món, cosa la qual tenia moltes ganes que passés, però m’esperava un altre tipus d’ambient i que ens deixessin utilitzar les instal·lacions.

Aquesta mobilitat crec que no és per a qualsevol persona, ja que has de ser molt fort mentalment i saber que no tot és de color de rosa i t’has d’adaptar a situacions que a potser no són del tot agradables. També és difícil saber que estaràs tres mesos fora de casa, i això tampoc és fàcil.