El paisatge narratiu que homenatja les cares del Monturiol

Un passadís ple d’història i de personalitat, en una exposició que s’allunya del tradicional format d’orla que es veu en la majoria d’àmbits acadèmics

El passadís principal de l’institut compta amb unes 9000 fotos de carnet agrupades en un total de 30 marcs, tots ells idèntics, en un projecte que, en termes panoràmics i pintorescs, se sol anomenar paisatge narratiu. Segons PF, sabem que un paisatge narratiu està format per un “conjunt d’obres que inicialment no sobresurten ni entren a la vista des de la distància, sinó que les vas descobrint a mesura que fas el recorregut davant seu”. I no només això: en aquest cas concret “no només ens convertim en espectadors sinó que quedem atrapats per la mirada de molts dels alumnes que han format part de la història del nostre institut”.

També s’hi poden trobar docents i altres persones que han treballat a l’institut: l’últim marc creat i el qual ja penja des de fa setmanes en aquest espai tan transitat de l’institut no és ben bé com la resta, ja que s’ha creat amb fotos de professors d’enguany i de l’any passat. Si bé son cares d’allò més conegudes, sobretot pels alumnes que s’hi aturen tot sovint per competir a veure qui en reconeix més, alguns rostres són difícils d’identificar perquè les fotos no són actuals, sinó de quan els ara docents tenien el rol invertit a l’aula d’un institut o, fins i tot, a primària. D’aquesta última obra, en destaca la forma com s’han agrupat i enquadrat, en aquest cas, el centenar d’imatges: totes es presenten seguint la silueta del submarí, l’icònic símbol de Narcís Monturiol.

“Comptàvem amb un material molt valuós i actualment difícil d’ampliar, bàsicament perquè la pràctica habitual, ja des de fa alguns anys, és escanejar les imatges i lliurar-les de manera digital. Per tant, valia la pena aprofitar tot aquest inventari i fer-ne, així, una obra visual i artística, bàsicament per homenatjar totes les cares que han passat pel centre”, explica PF. Detalla que les imatges més antigues són de l’any 1974 i les més pròximes a l’actualitat del 2017: un ampli ventall cronològic que queda ben diferenciat amb l’aspecte cromàtic del contingut de cadascun dels marcs.