Ahir dissabte vaig anar al mercat de Sant Antoni a comprar peix, carn, fruita i verdura. M’encanta l’ambient dels mercats i la possibilitat de comprar productes frescos que no estan embolicats en plàstic. A la sortida, vaig quedar bocabadat amb l’imatge que teniu en la fotografia. Reconec que he trepitjat moltes vegades aquell indret i mai m’hi havia fixat. “Aquí comença el mar”. Suposo que si segueixes llegint, ho entens tot: “No hi llencis res”. El sistema de clavegueram de la ciutat de Barcelona és una xarxa de canals subterranis, invisible per a la majoria de ciutadans. Sabem on comença la xarxa i cartells com aquest ens recorden on acaba. La xarxa recull les aigües de les pluges. Com tenim tota la ciutat encimentada, quan plou, les boques del clavegueram recullen l’aigua que no pot filtrar-se de manera natural a la terra i així evita que l’aigua de pluja circuli pels carrers. Però les clavegueres també recullen tot alló que tirem al carrer (evito afegir la llista perquè per desgràcia seria massa llarga).
Em sembla poètic pensar que si acostem l’orella a una claveguera podrem sentir la remor de les onades del mar. En tot cas, el cartell ens recorda que les nostres accions (incíviques) acaben causant una gran catàstrofe com és la contaminació dels nostres mars.
Els biòlegs marins acaben d’estimar que aviat al mar hi haurà més plàstic que peixos. El mar ens dóna molts més serveis a banda del bany d’estiu. És font principal d’aliment per la humanitat, termostat que controla i reparteix la calor per tot el planeta, i reservori de diòxid de carboni i oxigen. Si us plau, recordem les invisibles connexions entre clavegueram i mar, i abans de tornar a tirar alguna cosa al carrer, pensem en l’impacte que la nostra acció aparentment inofensiva pot representar per la humanitat. Tinguem una visió SOSTENIBLE dels nostres hàbits diaris.
Segueix-nos!