Sí, torno a escriure sobre la Candela Andújar. En aquesta ocasió, amb alegria i tristor alhora. Us aniré explicant perquè.
La Candela, com ja sabran pels articles que hem publicat sobre ella, tant en els Fulls Informatius que fins fa poc s’entregaven a les famílies, com en aquesta pàgina web, és un exemple d’alumna lliutadora que intenta compaginar, amb èxit, la seva carrera esportiva i els estudis.
No és fàcil per una noia obrir-se camí en el futbol professional, però ella ha aconseguit ser una jugadora d’elit, en formar part de l’equip de futbol femení del Barça i de la Selecció Espanyola Sub-17.
Acaba de disfrufar de l’últim europeu a la República Txeca, on ja a la fase de grups va destacar la seva actuació amb gols decisius, tant al partit contra la República Txeca com en el partit contra França. En aquest últim, en paraules d’ella mateixa “…vaig retallar amb la cama esquerra, la defensa es va quedar trencada…”
Després, la semifinal contra Holanda. Emocionada m’explica l’èxit contundent de l’equip: “Partidàs de la ‘Roja’. Vam estar increïbles. Vam dominar els 90 minuts la pilota…”.
Amb la medalla de plata del torneig europeu i la satisfacció de la feina ben feta, ha tornat a Barberà. Ara podrà gaudir d’un merescut descans per recuperar forces per a la pròxima temporada i esperar si està convocada amb la Selecció Espanyola sub 19, perquè la seva etapa a la Sub 17 ja ha acabat.
Però més difícil encara que mantenir-se a dalt de tot en l’esport és compaginar el ritme trepidant dels partits i entrenaments amb els estudis de Batxillerat. Enguany, ha acabat 1r de Batxillerat amb uns bons resultats acadèmics. Amb ella queda trencada la “llei del mínim esforç”.
La notícia, que com he dit al començament, m’alegra però m’entristeix també, és que la Candela deixa l’Institut La Romànica per anar a la Masia del Barça. Als matins entrenarà al Barça B i, si cal, amb el Primer Equip. A la tarda, estudiarà 2n de Batxillerat. Tot i que d’alguna manera ens entristeix la seva marxa és, veritablement, una gran notícia per a ella i per a l’esport femení.
Escric amb el cor aquestes línies perquè, fa uns anys, vaig ser la seva tutora i m’enorgulleix veure el seu creixement com a espotista, com a alumna i com a persona.
Molta sort en aquest nou camí que aviat encetaràs, molts èxits esportius i que acompleixis els teus somnis no esportius de ser mestra d’Educació Intantil i Primària.
Candela, no t’oblidarem!
