La darrera setmana de febrer, entre dimarts i dijous, tot l’alumnat de 2n de l’ESO va fer la sortida curricular de l’assignatura al Museu de la Música de Barcelona. No es tractava només de visitar el museu si no de fer un recorregut guiat per la música i les noves tecnologies i un taller instrumental.
En una època sense reproductors i sense Internet, com s’ho feia la gent per escoltar música? Anar a les esglésies, saber tocar un instrument o contractar un músic eren algunes de les possibilitats de l’època per poder gaudir de la música, però aviat la societat va començar a preocupar-se per poder tenir-ho una mica més fàcil i accessible. En la visita guiada vam descobrir que, malgrat sovint associem la tecnologia a la nostra vida contemporània, cada època i cada cultura ha generat les seves pròpies eines tecnològiques per resoldre les seves necessitats.
Durant el Barroc, la tecnologia del clavicèmbal i de l’orgue de manxes, va permetre fer, durant el segle XVIII, aquelles màgiques caixes de música que deixaven escoltar música a casa. Al segle XIX, època de grans invents, hi havien pianoles, fonògrafs i gramòfons, que intentaven resoldre la preocupació d’enregistrar i reproduir el so. Al segle XX, quan es va incorporar l’electrònica a instruments que ja existien (l’orgue, la guitarra i el baix van ser dels primers) en van aparèixer també, entre d’altres, el sintetitzador i el Theremin, instruments que el nostre alumnat va poder tocar allà mateix.
El taller va donar un toc molt pràctic a la sortida: consistia en aprendre a tocar el Gamelan, un conjunt instrumental característic d’Indonèsia. L’anomenada Orquestra del sud-est asiàtic que vam poder tocar i que es troba permanentment al Museu de la Música de Barcelona, era, concretament, de l’illa de Bali. El Gamelan està format per una àmplia gama de metal·lòfons de làmines, gongs verticals i tambors de diferents mides que confereixen al conjunt una sonoritat de gran riquesa tímbrica. Com a l’Antiga Grècia, la música de gamelan està estretament vinculada a les celebracions i és inseparable del teatre i la dansa. Una de les curiositats que ens va cridar més l’atenció, va ser el nom que tenien les notes: ding, dong, deng, dung, dang, i és que realment quan les senties, et deien el seu nom!
Lluny del concepte occidental de “concert”, aquesta música es basa en la participació col·lectiva, on cada music es converteix en una peça clau i imprescindible per a l’execució de la peça musical, així com passa en les nostres classes de conjunt instrumental a l’institut, on cada alumna/e és clau i essencial en el conjunt i on un treball coordinat i precís proporciona una experiència musical molt satisfactòria.
La música gamelan ens convida (i alhora ens repta) a canviar els esquemes mentals als que estem acostumats, tant a l’hora de tocar música com a l’hora de pensar i entendre la música.
I acabar dient-vos que va ser una sortida molt esperada perquè durant el curs 20-21 no hi havíem pogut anar per les restriccions de la pandèmia. Esperem que això no ens torni a passar més!
Podeu veure les fotos clicant AQUÍ.
