Del 9 al 12 de febrer 20 alumnes que cursen Llatí i Grec a Batxillerat van realitzar una estada a Atenes (cliqueu AQUÍ per veure l’àlbum de fotos del viatge). És possible que algú pensi que, en els temps de crisi econòmica que vivim, no és moment per a viatges tan econòmicament exigents per a les famílies. Però viatjar a un altre lloc sempre té un valor incalculable i, de ben segur, deixa un pòsit diferent en cadascuna de les persones que hi participen. És, en unes altres paraules, un veritable aprenentatge, que no surt de llibres ni de les lliçons més o menys magistrals que aquesta que escriu pot intentar donar, sinó de la viva experiència, del contacte directe i immersiu amb una altra realitat, que no per ser diferent a la nostra és menys real.
Atenes, bressol de la nostra civilització, del pensament filosòfic, de la literatura, de la democràcia, s’obre a l’alumnat tot mostrant els seus contrastos: des de la sublim Acròpoli a la bullícia del barri de Monastiraki; des de la magnificència observada des del Licabet fins a l’encant dels petits i empinats carrerons de la Plaka; la nostra pròpia història que parla tant a través de les restes conservades als museus com la pròpia història de Grècia, que encara mostra als seus edificis i carrers les greus ferides que arrossega des de la crisi de 2009.
Va impactar al nostre alumnat aquest contrast: trobar una ciutat tan definitòria del que som amb les restes tan palpables de recuperació econòmica encara en procés. Això va esdevenir una gran lliçó: no a tot arreu les coses són com les que tenim a casa, per tant, sempre cal valorar allò que es té, perquè mai se sap què ens pot deparar el destí.
A alguns alumnes els feia llàstima de veure l’estat de segons quines cases o carrers. Deien que els generava inquietud i que no sabien si hi tornarien de nou. Però si s’estima Grècia i el seu llegat – que és el que intenta generar entre l’alumnat cada dia, a les classes de Grec, aquesta que escriu-, tornar-hi és pràcticament una obligació, perquè és la manera que tenim d’ajudar-la a recuperar tot allò que fou, d’agrair-li tot allò que ens va deixar i que ens fa ser el que som i serem.
Σας ευχαριστούμε πολύ, Αθήνα!*
(*Moltíssimes gràcies, Atenes!)
Quina emoció! És un viatge de somi i alhora obligatori, sobretot pels qui estimem Grècia .
Tant de bo la societat moderna entengui el tresor del qual disposa i que suposa trepitjar, literalment, la Història i la Filosofia. Records com aquest són per a tota la vida. Felicitats pel viatge!