Excel i Google Fulls de Càlcul

1.- Format condicional

El format condicional, aplicat a una cel·la o grup de cel·les, permet modificar-ne l’aparença en funció del contingut de la mateixa automàticament. Per exemple, si volem que la cel·la tingui el fons verd si la xifra que conté és superior o igual a cinc o tingui el fons de color vermell si la xifra que conté és inferior a cinc.

Al següent video s’explica com es realitza aquesta opció a Google Fulls de Càlcul, però si ho volem aplicar a Excel, el procediment és anàleg.

        1. Seleccionem la cel·la o cel·les a les que volem aplicar el format condicionl
        2. Al menú, seleccionem FORMAT i dins la llista d’opcions que apareixen, triarem FORMAT CONDICIONAL
        3. S’obrirà un menú contextual a la part dreta de la pantalla amb les opcions del format condicional
        4. A l’apartat APLICA A L’INTERVAL hi apareixerà la cel·la o grups de cel·les que hem triat.
        5. A l’apartat REGLES DE FORMAT escollirem la que més ens convingui en cada cas. En el cas del nostre exemple, escollirem MÉS INFERIOR O IGUAL QUE per a aplicar el format condicional a totes les cel·les seleccionades amb valors iguals o inferiors a una xifra determinada.
        6. A l’apartat ESTIL DE FORMAT escollirem el format que volem per a les cel·les que compleixin les condicions expressades anteriorment. Si cliquem a PREDETERMINAT Aja hi ha unes combinacions preestablertes, però si ho volem personalitzar ho podem fer amb les icones de B  (negreta) I (Cursiva)  U (Subratllat) S (tatxat) A (Color de la lletra)  i el POT DE PINTURA (Color de fons de la cel·la)
        7. Finalment clicarem a FET per a desar els canvis

Nota: Si volem afegir un altre format condicional haurem de repetir el procediment. Uncop afegides totes les condicions de format les veurem en una llista. La primera condició que de la llista que compleixi cada cel·la serà l’aplicada, encara que en compleixi de més avall. Per tal que prevalguin unes sobre les altres les haurem de variar d’ordre a la llista.

2.- Immobilitzar panell

Immobilitzar files o columnes, o totes dues, ens pot ser útil si volem mantenir a la vista aquesta fila o columnaencara que ens moguem pel full de càlcul. És com l’antiga llibreta del mestre on apuntàvem les notesi anotacions de cada alumne. Hi havia pàgines que es podien retallar per poder veure els noms del s alumnes d’unes pàgines endarrera i estalviar-se de copiar els noms dels nens i nenes a cada pàgina. Fer-ho amb un full de càlcul ens donarà més versatilitat i agilitat a l’hora de fer càlculs matemàtics de notes.

        1. Seleccionem la fila o la columna que desitgem immobilitar fent un clica sobre de la lletra (columna) o de la xifra (fila) corresponent a cada columna o fila.
        2. Aquesta columna o fila apareixerà a la pantalla amb fons gris.
        3. Anirem al menú MOSTRA i escollirem IMMOBILITZA
        4. Escollirem de les opcions, la que més ens convingui a cada cas (Ídem amb les columnes)
          • CAP FILA → Allibera files immobilitzades prèviament
          • UNA FILA → Immobilitza la fila 1
          • DUES FILES → Immobilitza les files 1 i 2
          • FINS A L’ACTUAL → Immobilitza totes les files fins a la fila seleccionada

3.- Hipervincles entre pàgines

Quan tenim un full de càlcul hi podem afegir tantes pàgines com volguem clicant al + que hi ha a la part inferior esquerra de la pantalla. A aquestes pàgines se li poden canviar el nom si fem clic amb el botó dret del ratolí. Anar d’una pàgina a una altra és tant fàcil com fer-hi clic a sobre del nom, però si tenim moltes pàgines, no totes apareixen a la pantalls, i ens pot ajudar fer-hi hipervincles (enllaços) entre elles.

        1.  Seleccionem la cel·la que volem que tingui l’enllaç a un altra pàgina i li posem un text o una xifra
        2. Anem al menú INSEREIX i escollim INSEREIX UN ENLLAÇ
        3. Se’ns obre un menú contextual a la cel·la amb un camp TEXT i el contingut de la cel·la i un camp ENLLAÇ on hi haurem de posar el destí del nostre hipervincle.
          • Hi podem enganxar un enllaç a una pàgina web o clicant a FULLS EN AQUEST FULL DE CÀLCUL ens apareixeran a sota les pàgines que té aquest full de càlcul. Cliquem a sobre de la que ens interessa
        4. Seguidament clicarem a APLICA i automàticament el text de la cel·la canviarà de format a color blau i subratllat, que denota que l’enllaç està fet.
        5. Fent clic a sobre de la cel·la amb l’enllaç, ens portarà directament al destí que li hem assignat.

4.- Ús del símbol $

Com ja hem explicat anteriorment, quan arrastrem el format d’una cel·la cap a les dels costats o superior-inferior amb l’ajuda del quadradet negre que apareix a la part inferior dreta de cada cel·la o grup de cel·les quan les seleccionem, les fórmules canvien per mantenir la relació d’spai amb la cel·la original.

Si volem que això no passi i que tot i arrastrar el el format de la cel·la cap als costat o cap amunt-avall utilitzarem el símbol $ (a la tecla del número 4 del teclat) per fixar aquella fila o aquella columna que volem que es mantingui estable.

Per fer-hoi haurem d’escriure el símbol $ al davant de la lletra de la columna o al davant del número de la fila a la fórmula (o a totes dues)  per a que aquesta es mantingui inalterable.

        • =$C4 → Tot i arrastrar el format de la cel·la, la columna C es mantindrà inalterable, però la fila 4 si que variarà.
        • =C$4 → Tot i arrastrar el format de la cel·la, la fila 4 es mantindrà inalterable, però la columna C si que variarà.
        • =$C$4 → Tot i arrastrar el format de la cel·la, la fila 4 es mantindrà inalterable, i la columna C també.

5.- Fórmules més habituals

Algunes de les fórmules més habituals i útils dels fulls de càlcul són les següents:

Microsoft Excel Google Fulls de Càlcul
=suma =sum
=concatenar =concatenate
=contar
=contara
=contar.si
=count
=counta
=countif
=max
=min
=max
=min
=si =if
=aletorio
=aleatorio.entre
=rand
=randbetween

Les fórmules són les mateixes, però Microfost Excel permet l’escrituptura en castellà,
mentre que Google Fulls de Càlcul necessita les fórmules en anglès.

Una fórmula comença necessàriament per un símbol =, seguit del nom de la fórmula i de dos parèntesis ( ). A l’interior dels parèntesis hi aniran els camps de dades que necessita la fórmula sempre separats per un ;. Respectar aquest ordre i aquesta simbologia serà clau per l’èxit de la fórmula

SUM

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Fer la suma de totes les cel·les seleccionades. =sum(camp1;camp2;camp3)
=sum(campInici:campFinal)
Rang de cel·les a sumar =sum(C4:C8)
Sumarà les cel·les des de la C4 fins la C8

CONCATENATE

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Escriu en una mateixa cel·la el contingut de divereses cel·les =concatenate(camp1;camp2;camp3) Cel·les a concatenar =sum(C4;C8;C17)
Escriurà a la cel·la on hi hagi la fórmula els continguts de la cel·la C4, seguit de la cel·la C8 i la cel·la 17)

COUNT

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Compta el nombre de cel·les que contenen xifres de les seleccionades =count(campInici:campFinal) Rang de cel·les a comptar-ne les que contenen xifres =count(C4:C8)
Comptarà quantes cel·les que contenen xifres de les compreses al rang des de la C4 fins a la C8

COUNTA

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Compta el nombre de cel·les que contenen xifres o lletres de les seleccionades =counta(campInici:campFinal) Rang de cel·les a comptar-ne les que contenen xifres o lletres =counta(C4:C8)
Comptarà quantes cel·les que contenen xifres o lletres de les compreses al rang des de la C4 fins a la C8

COUNTIF

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Compta el nombre de cel·les que contenen un criteri preestablert =countif(interval; criteri) Interval → Rang de cel·les a tenir en compte
Criteri → Què ha de contenir la cel·la per a comptabilitzar-la
=countif(C4:C8;”8″)
Comptarà quantes cel·les que responen al criteri donat (el seu valor çes igual a 8) de les compreses al rang des de la C4 fins a la C8

MAX

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Escriu a la cel·l on hi ha la fórmula la xifra més alta de totes les que hiha a les cel·les seleccionades =max(campInici:campFinal) Rang de cel·les de les que volem saber la xifra més alta =max(C4:C8)
Escriurà quina de les cel·les compreses entre la cel·la C4 i C8 quina té el valor de xifra més alt

MIN

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Escriu a la cel·l on hi ha la fórmula la xifra més baixa de totes les que hiha a les cel·les seleccionades =min(campInici:campFinal) Rang de cel·les de les que volem saber la xifra més baixa =min(C4:C8)
Escriurà quina de les cel·les compreses entre la cel·la C4 i C8 quina té el valor de xifra més baix

IF

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Quan es compleix una condició establerta, el contingut de la cel·la és un i si no es compleix és un altre =if(Condició;ValorCert;ValorFals) Condició → Regla que volem que es compleixi
ValorCert → Valor de resultat si la condició és certa
ValorFals →Valor de resultat si la condició és falsa
=if(C4=C8;”SI”;”NO”)
Escriurà a la cel·la SI si es compleix que el valor de la cel·la C4 és igual que la Cel·la C8

RAND

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Escriu a la cel·la on hi ha la fórmula una xifra aleatoria entre 0 i 1. Cada cop que s’actualitzen les fórmules, el nombre aleatori canvia =rand() Cap =rand()
Escriurà, per exemple 0.2548

RANDBETWEEN

Descripció Forma Camps necessaris Exemple
Escriu a la cel·la on hi ha la fórmula una xifra aleatoria entre dues xifres determinades. Cada cop que s’actualitzen les fórmules, el nombre aleatori canvia =randbetween(XifraInferior;XifraSuperior) Xifra Inferior→ Número més petit que donarà aleatoriament
Xifra Superior→ Número més alt que donarà aleatoriament
=randbetween(1;10)
Escriurà, per exemple 5