1.- Estructura bàsica → Les cel·les
Un full de càlcul es divideix en cel·les, unes caselles que contindran la informació que desitgem, ja sigui text, xifres o una combinació alfanumèrica. Com en el mític joc creat a finals del segle XIX anomenat “Enfonsar la flota” les cel·les s’organitzen cartesianament en lletres a l’eix de la X (horitzontalment) i en números a l’eix de la Y (verticalment). Així podem trobar les ce·les A1, B5, C13, …
Una cel·la és pot eixamplar horitzontalment o engrandir verticalment tan com calgui, sent conscients que aquest canvi de mida afectarà a totes les cel·les amb la mateix lletra, i a les del mateix número, és a dir, si fem la cel·la F5 més gran en horitzontal i vertical, totes les cel·les que tinguin la lletra F tindran la mateixa amplada, i totes les cel·les de la fila 5 tindran la mida vertical.
Les cel·les, com es una taula de processador de textos (Microsoft Word o Google Docs), es poden pintar de color o canviar el color i la forma dels contorns. També es poden combinar cel·les adjacents tant verticalment com horitzontalment, però sempre en forma rectangular, mai en forma de L, per exemple.
2.- Relacionar cel·les entre si
Podem vincular el contingut d’una cel·la (per exemple G4) al contingut d’una altra (per exemple J6), de manera que quan canviem el contingut de la cel·la J6 es canviï automàticament el valor de la cel·la G4.
Per fer aquesta relació escriurem dins la cel·la J6 el següent text =G4, sigui manualment o bé sigui escrivint = a l’interior de la cel·la i fent clic amb el ratolí sobre la cel·la G4.
Aquest tipus de relacions, i d’altres molt més complexes les aprendrem a utilizar més endavant i seran la base de l’èxit dels fulls de càlcul, ja que ens permetran fer infinitats de relacions diferents amb un sol clic.
Si seleccionem una cel·la, ens apareixerà un marc negre al voltant amb un quadrat al vèrtex inferior dret. Fent clic en aquest quadradet i arrastrant-lo en vertical o hortizontal, farem que les cel·les seleccionades tinguin la mateixa relació que la original. Per exemple si arrastrem la cel·la B4 (que tenia relació =A4) cap a B5 farem que B5 tingui la mateixa relació que tenia B4, en aquest cas serà =A5
3.- Format de les cel·les
El text de les cel·les es pot modificar de la mateixa manera que ho fem en un processador de textos (Microsoft Word o Google Docs) pel que fa a la mida, el color, la font, negreta o itàtica o subratllada, … la podem aliniar a l’esquerra, centre, dreta o justificat, però també a dalt, centre o baix de la cel·la amb les tecles corresponents.
També podem inclinar-la o ajustar-lo a la mida de la cel·la amb la tecla 
amb dues opcions diferenciades:
-
-
-
- Ajustar el text → Mantenint el tipus de lletra i la seva mida i mantenint l’amplada de la cel·la, fa que la cel·la sigui tant alta es necessiti per a encabir-hi el text.
- Reduir fins a ajustar → Mantenint la mida de la cel·la, farà et text tant petit com sigui necessari per encabir-lo, tot i que sigui impossible de llegir.
-
-
Utilitzant la tecla de la brotxa de pintor, podem copiar el format d’una cel·la i aplicar-la a una altra.
4.- Introducció a fórmules bàsiques matemàtiques
Les fórmules matemàtiques, siguin simples o complexes, es fonamenten en les relacions entre cel·les que hem explicat abans.
A les matemàtiques, habitualment utilitzem el signe igual (=) al final de l’operació, però els documents de fulls de càlcul l’utilitzen a l’inici. Així el programa reconeix que aquella cel·la és una cel·la amb una fórmula matemàtica. Si sobre el paper escribim 5+6= i esperem una resposta (11), al full de càlcul, per rebre una resposta (11) li haurem de dir =5+6.
Si a la cel·la A2 hi tenim un valor numèric de 12, i a la cel·la B2 hi tenim un valor numèric de 3 podem fer que la cel·la C2 sigui el resultat d’una operació matemàtica simple. Si escrivim a la cel·la c2 el següent, ens donarà com a resultat…
=A2+B2 → 15 (la suma es representa amb +)
=A2-B2 → 9 (la resta es representa amb -)
=A2*B2 → 36 (la multiplicació es representa amb *)
=A2/B2 → 4 (la divisió es representa amb /)
Si canviem els valors de les ce·les A2 o B2, automàticament canviarà el valor de C2, perquè C2 és una cel·la depenent de les altres dues.
També hi podem fer operacions combinades amb la implicació de dues, tres, quatre, cinc o dues-centes cel·les, sempre i quan escrivim la fórmula linial i respectant els ordres d’operació utilitzant els parèntesis ( ).
Si tenim que A2=12, B2=3 i C2=4, la cel·la D2 serà igual a 84 si hi escrivim =A2*(B2+C2) o serà igual a 40 si hi escrivim =(A2*B2)+C2
Podem fer totes les operacions matemàtiques que ens convingui, com una equació. Per exemple volen resoldre 3x-3=12. Aleshores posarem a la cel·la B5=3 i B6=12. Per obtenir el resultat a la cel·la B7 hi escriurem =(B6+B5)/B5 ja que haurem aïllat la X
3x-3=12
3x=12+3
x=(12+3)/3
=(B6+B5)/B5
