Possiblement, si la paraula calçonyetes estigués inclosa en el nostre diccionari, la podria definir com  alguna cosa semblant a: “trobada de dones i homes, noies i nois i mestres, al voltant d’una  calçotada, tots ells units per l’afició als petards i als tabals i pertanyents a la colla de diables  infantils Patunyetes, de l’Escola Patufet-Sant Jordi de l’Hospitalet de Llobregat” 

Amb la voluntat de continuar amb la cohesió de la colla, alguns pares, mares i mestres,          van  tenir la idea de convocar una calçotada per totes aquelles persones que d’una manera o una  altra es sentissin vinculades a la colla. 

Així ho van fer, el març del 2008 ens vam trobar a Ca N’Ayxelà, al voltant dels calçots, més d’un  centenar de persones i el març de 2009 una altra, amb un èxit similar. 

En aquestes calçonyetes a banda de menjar calçots i les viandes que els acompanyaven, vam  xerrar, riure, jugar…, vendre i comprar els mocadors, samarretes i dessuadores de la colla,  vam presentar les primeres samarretes sense mànigues que en pocs minuts, totes les que vam  encarregar, ja circulaven pel restaurant i els seus voltants. Vam fer rifes, els premis eren un pa  de pagès i un croissant enormes i una botifarra de mida similar. 

Però el fet, probablement més important, va ser la creació per part d’uns quants pares, mares i  mestres de la fundació Amics de Patunyetes. La situació era, i continua sent, que una vegada  fora de Patunyetes, perquè els fills i filles es fan grans i havien de deixar l’escola i la colla,  alguns continuaven amb el cuc del foc i el tabal, volien continuar ajudant i donar sortida als  nois i noies, però també pares i mares que volien seguir vinculats al món de les colles de  diables. 

Més endavant aquesta fundació es va transformar en la colla Fills de la flama, de la qual han format i formen part alguns dels nostres nois i noies de Patunyetes. 

Avui les dues col·laborem i continuem agermanades.

Canya i banya!