La pràctica psicomotriu Aucouturier
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels infants a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona, la psique és inseparable de les seves arrels corporals.
En aquesta pràctica es treballa la unitat del plaer sensoriomotor com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l’accés a la representació.
La pràctica té com a finalitat promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l’infant.
L’expressivitat motriu de Bernard Aucouturier, és la forma original en què el nen manifesta els seus continguts de manera interna i inconscient, des de les primeres interaccions amb el món circumdant.
En observar el nen en acció, el/la psicomotricista descobreix i comprèn el significat de la seva motivació expressiva, el seu desig de concentrar-se, de separar, de ser un mateix.
El psicomotricista està disposat a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per a proporcionar al nen les respostes adequades a les seves necessitats, les seves peticions, els desitjos més o menys conscients.
Les sessions de psicomotricitat o com li diem nosaltres…”La Sala”
L’objectiu general de la Psicomotricitat és afavorir el desenvolupament global i harmònic dels infants; però, aquest objectiu es concreta en d’altres de més específics, tal com diu Aucouturier (2007):
Afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica.
Afavorir el desenvolupament dels processos d’asseguració.
Afavorir el desenvolupament del procés de descentrament.
La funció simbòlica és la capacitat per utilitzar símbols per a representar quelcom. Es tracta d’una representació mental a la qual una persona li assigna un significat. El símbol més comú és la paraula parlada o escrita. Saber els símbols de les coses ajuda a pensar-hi i en les seves qualitats, a recordar i a parlar sobre elles sense necessitat de tenir-les davant nostre, per tant, els nens i nenes d’aquesta edat poden aprendre mitjançant el pensament simbòlic (no només mitjançant els sentits). Aquesta funció simbòlica es presenta de diferents maneres com, per exemple, en el joc simbòlic i en el llenguatge.
Quan es parla de processos d’asseguració es fa referència a les accions i els jocs que realitzen els infants una vegada i una altra davant de les angoixes de pèrdua que es puguin generar. En són un exemple els jocs de seguretat profunda en els quals els infants destrueixen, s’embolcallen, s’amaguen, s’identifiquen amb l’agressor… Aquests jocs tenen la funció d’assegurar una i una altra vegada a l’infant davant la pèrdua originària de si mateix i de l’objecte- mare. Aquests jocs universals fan referència a tenir i no tenir, com a accions simbòliques tant per assegurar la continuïtat de l’objecte com per a diferenciar-se d’ell i ser un mateix.
Pel que fa al descentrament, segons Piaget, l’egocentrisme és l’aspecte fonamental del pensament dels infants de 2 a 6 anys. L’educació no ha de pretendre “alliberar” als infants d’aquest egocentrisme, ans al contrari, ha de permetre viure’l i, sobretot superar-lo, però mai negar-lo, ja que ajuda a estructurar el pensament. L’acció educativa mitjançant el descentrament ha d’ajudar als infants a sortir d’aquest sistema de referència basat en un mateix i en els propis sentiments per aconseguir descentrar-se, és a dir, per a diferenciar allò que és seu d’allò que pertany al seu entorn.
